Avui he pogut accedir a un lloc màgic. M’han deixat una estona sola i pell de gallina. És un lloc preciós, decadent, desaprofitat i molt silenciós. No se si hi heu estat mai a l’antiga Tabacalera de Tarragona però jo encara estic en xoc. I ho volia compartir aquí.
El Jordi, el vigilant, m’ha explicat un munt de coses. Entre d’altres, que els seus pares es van conèixer treballant allà. Quan feien tabac. I que ara, 40anys després, hi treballa ell. M’ha explicat que va arribar a anar a festes de revetlla als jardins que ara no llueixen, però que intueixen una vida plena de flors i secrets. M’ha relatat que, de tant en tant, deixaven entrar els nens a recollir els pares. I que li agradava molt anar-hi. Ho recorda magestuós i ple de xivarri.
Gràcies per compartir-m’ho.
No sóc fotògrafa, però hi va haver una època en què, humilment, sí ho vaig ser… i de vegades hi torno. M’agrada. Sense pretencions. Sobretot quan veig espais i arquitectures que m’emocionen.
