Avui és Sant Jordi! Llegiu, estimeu-vos, envieu-vos roses, llibres i petons virtuals. És un dels dies més bonics de l’any, fem que el confinament no l’espatlli.
Us deixo per descarregar una il·lustració per pintar de Sant Jordi. Bé, la meva versió de la Llegenda…
… que per les terres de Montblanc hi vivia un drac ferotge que tenia atemorida tota la població de la comarca. El drac terrible portava anys devorant ramats sencers de bestiar. El bestiar s’acabava, així que un dia el rei va decidir buscar una solució al problema: per a poder portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va decidir que cada dia oferirien a la bèstia, una persona escollida a l’atzar i així la resta dels vilatans podrien viure tranquils, almenys per aquella jornada.
La sort va voler que la primera víctima en sacrifici fos la Princesa.
El rei va entrar en desconsol, però també tot el poble que l’estimava i l’adorava i van demanar clemència al pare de la noia. Però la Princesa, que era molt legal, va acceptar el que l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va marxar cap a la cova del drac, per al seu sacrifici.Una vegada allà, va trobar-se amb el Drac i allà va començar a negociar.
Drac ferotge, que no estàs tip de menjar carn cada dia? Potser podries provar a menjar peixos? Qui ho sap… i si resulta que també t’agraden? Però el drac va rebufar foc i va dir Noooo.Per segona vegada, la Princesa va insistir.
Drac ferotge, que no estàs tip de menjar carn cada dia? Potser podries provar a menjar arbres? Qui ho sap… i si resulta que ets vegetarià? Però el drac va rebufar foc i va dir Noooo.Una mica neguitosa, la Princesa va provar una tercera vegada.
Drac ferotge, que no estàs tip de menjar carn cada dia? Si vols et cuino cada dia un plat de pasta gegant, pastissos, gelats! El Drac, que no entenia què era allò que la Princesa li proposava, va arrufar el nas i, encuriosit, finalment va dir Ho provaréééé…I així és com la Princesa va guanyar temps. No li va caler un cavaller que la salvés.
Quan en Jordi va arribar a la cova del Drac, se’ls va trobar tots dos llepant-se els dits enganxifosos de gelat de maduixa.Al Drac li va agradar molt el gelat de maduixa i s’omplia la boca amb gust. Tant plena tant plena que tot d’una li’n va caure una mica al terra. D’allà, màgicament en va nàixer una rosa vermella! La Princesa la va collir i li va regalar al Drac, tot fent-li un petó.
No explica la llegenda, que des d’aleshores el Drac va menjar muntanyes de pasta que la gent del poble li cuinava cada dia. I cada any, quan arriba el dia 23 d’abril, la Princesa compartia amb ell una rosa i un gelat de maduixa.
Espero que us agradi! Aquest és el meu petitíssim granet de sorra.
Si us plau, no utilitzeu aquesta il·lustració amb fins comercials, es tracta de fer més suportable aquest confinament per coronavirus SARS-CoV-2 als petit@s de casa.
# Quedatacasa #Joactuo
Bona diada de Sant Jordi!🌹📚🐲
Link per descarregar > Sant Jordi confinat per pintar
