5 anys de la pandèmia que va aturar el mon. Fa posar la pell de gallina. Oi?
Tot aniria bé i ens faria millors persones. 😌
Obliga a pensar quines son les coses que han canviat. Al meu parer hi ha coses que crec han anat a millor. Però d’altres clarament a pitjor.
Recordeu quan tothom portava mascareta? Hi havia dies que sota la mascareta jo em pintava els morros. No acostumo a pintar-me’ls mai, però era una manera de sentir-me… normal?
Hi ha gent que va perdre èssers estimats❤️🩹
D’altres vam haver d’aplaçar moltes celebracions.
“Quan passi tot, ho celebrem”
Allà van convertir-se en habituals les videotrucades en grup, per sentir amics i família a prop.
Nosaltres teníem a #pinxupetit amb dos anys. I vam poder-li dedicar atenció plena mentre va durar el tancament. En aquest sentit va ser una sort. Però el vam privar de còrrer i saltar pel bosc o d’anar a la platja o abraçar els avis i els cosins…
El dia abans del tancament per la covid-19, jo acabava d’inaugurar una expo a Barcelona. Al @eldiluviouniversal Un somni fet realitat. Pobra Elisa s’ho va currar moltíssim per poder mostrar online el que no es podia anar a veure in situ. N’estic molt agraïda🙏🏻
Com veieu llums i ombres. Segur que vosaltres també teniu les vostres històries. Us animo a revisitar-les i recordar-les. Potser així tornem a aplaudir als sanitaris quan toquen les 20h i ens tornem més bons veïns ajudant amb la compra als més grans. 💛
