La creativitat també necessita descansar

Hi ha una idea que ens han venut molt bé: que les persones creatives vivim inspirades. Que dibuixem perquè ens agrada, que emprenem perquè és la nostra passió i que, d’alguna manera, la creativitat sempre acaba trobant el seu camí.

Però hi ha temporades en què crear costa.

Costa perquè ets mare i el temps ja no és només teu. Costa perquè, quan finalment tens una estona lliure, sovint no vols dibuixar: vols descansar. Costa perquè darrere de cada il·lustració hi ha pressupostos, factures, impostos, correus, xarxes socials i moltes hores invisibles que ningú veu.

Costa perquè internet és immens i, per molt que t’hi esforcis, sempre sembla que hi hagi algú publicant més, venent més o arribant a més gent. Costa perquè hi ha clients que encara pensen que dibuixar és “fer un dibuixet”.

I, tot i això, la majoria dels meus dibuixos són alegres. Plens de color. Plens d’estiu. Plens de vida.

Però el fet de dibuixar coses alegres no vol dir que sempre em senti així. La il·lustració és, moltes vegades, el lloc on m’agradaria estar. I això també és veritat.

Potser no estic en l’etapa més productiva de la meva vida. Potser aquest estiu dibuixo menys del que m’agradaria. Potser és que costa dibuixar alegria quan fa tantíssima calor, els nens s’avorreixen i jo estic tan cansada.

Però també sé que la creativitat no desapareix. A vegades només espera. Espera que els nens creixin una mica, que passi la calor, que pugui dormir millor o, simplement, que torni a tenir una estona només per a mi.

Mentrestant, seguim picant pedra. Sense tenir del tot clar cap on vaig, però amb la confiança que, tard o d’hora, tornaré a trobar el meu ritme.