Ahir a la nit uns quants dibujaleantes vam il·lustrar en públic dalt d’un escenari.
Jo és el segon any que participo… i val a dir que fa molta il·lusió quan se t’apropa la gent i et diu coses maques de la teva feina Fa vergonya, sobretot als que ens dediquem a passar-nos el dia davant de la intimitat del nostre ordinador. Jo estava ben nerviosa, sobretot quan vaig identificar entre el públic diversos dels meus exalumnes!! Quina il·lusió nois
Una vegada t’hi poses, l’entorn s’evapora i et concentres al 100% en allò que estàs fent… i de sobte: pum! se’t penja l’ordinador!! Pànic sort que el mensulero Txomin estava allà per reparar la crisi. Un cop superada…. avanti!! aquí teniu un resum en imatges de com va anar…
Gràcies a en Joan per muntar coses tan ben muntades i pensar en mi. Gràcies als assistents i la resta… a la propera no teniu excusa!! Veniu veniu, música + il·lustració a la fresca.
