Avui he tingut un bon ensurt.
Per a una il·lustradora, perdre la seva llibreta és una gran pena.
Per a una mare il·lustradora és una debacle.
Se m’havia caigut al centre comercial de les Gavarres i me n’he adonat quan ja era a casa.
Pels qui no sou de Tarragona… és un espai als afores on hi ha botigues diverses tipo Leroy Merlin, Carrefour i Decathlon amb parkings i molta carretera.
Saltant amb la meva filla m’havien caigut les llibretes de dins la meva bossa.
Mireu, sempre les porto i tot ho apunto.
Des de cites que m’inspiren i gargots, a apunts per classe, dibuixos dels nens, llistes interminables, reflexions, el que diuen els metges, idees i contes… Imagineu quin maltrangol.
He plorat com feia temps. He trucat a totes les botigues on havíem anat i en un rampell Capricorn, he decidit tornar-hi i mirar per si de cas.
He demanat al cel i a la que em cuida encara que ja no és aquí, que m’ajudés a trobar-les.
I (encara no m’ho crec) les he trobat. Amb tots els papers, dibuixos, receptes, idees, reflexions i records diversos.
Eren a terra. Enmig de cap lloc.
Esperant-me.
GRÀCIES. ✨
