En motiu de protesta pels fets violents del dia 1 d’octubre a Catalunya, jo també m’adhereixo a la convocatòria de vaga general convocada per demà.
Catalunya és el meu país. Fa temps que ho sento així i després del què vam viure ahir arreu, els catalans estem més convençuts que mai que no podem seguir éssent part d’un país, Espanya, que ni ens vol ni ens respecta. Un país que utilitza la violència i vulnera els nostres drets com a poble lliure i democràtic que l’única cosa que demana es poder votar en un referèndum, l’autodeterminació.
Ahir la polícia Nacional i la Guàrdia Civil va carregar durament i sense proporcionalitat en contra gent que pacíficament estava (estàvem) manifestant el nostre dret a decidir d’una manera festiva.
Els mossos d’esquadra i cossos d’emergències, per contra, van protegir la població de forma exemplar. Gràcies.
Sensació de feina feta. Ahir vam poder votar. Amb urnes incautades en alguns punts del territori, amb violència per part dels cossos de seguretat espanyols, amb tensió i por, però també amb orgull i emoció.
Ja no es tractava de votar SÍ o votar NO. Només es tractava de poder expressar lliurement el què volem els catalans.
Tinc una barreja d’emocions. Sento orgull que el meu poble és pacífic i valent. Pena i tristesa perquè 840 persones van resultar ferides per defensar un procés democràtic. Vergonya de viure i veure situacions de violència contra àvies, contra nens i nenes, contra homes i dones que només fèiem cua per poder votar. Ràbia de veure totes les mentides que es diuen a Espanya sobre nosaltres. Cansada perquè ahir va ser un dia molt llarg. Emocionada per tot el què ha d’arribar. Espantada de veure que ens odien només per ser catalans.
Feina feta. Ahir vam poder demostrar arreu del món que som un petit país, molt gran.
