Articles amb l'etiqueta "saber"

Feina feta

En motiu de protesta pels fets violents del dia 1 d’octubre a Catalunya, jo també m’adhereixo a la convocatòria de vaga general convocada per demà.

Catalunya és el meu país. Fa temps que ho sento així i després del què vam viure ahir arreu, els catalans estem més convençuts que mai que no podem seguir éssent part d’un país, Espanya, que ni ens vol ni ens respecta. Un país que utilitza la violència i vulnera els nostres drets com a poble lliure i democràtic que l’única cosa que demana es poder votar en un referèndum, l’autodeterminació.

Ahir la polícia Nacional i la Guàrdia Civil va carregar durament i sense proporcionalitat en contra gent que pacíficament estava (estàvem) manifestant el nostre dret a decidir d’una manera festiva.

Els mossos d’esquadra i cossos d’emergències, per contra, van protegir la població de forma exemplar. Gràcies.

Sensació de feina feta. Ahir vam poder votar. Amb urnes incautades en alguns punts del territori, amb violència per part dels cossos de seguretat espanyols, amb tensió i por, però també amb orgull i emoció.

Ja no es tractava de votar SÍ o votar NO. Només es tractava de poder expressar lliurement el què volem els catalans.

Tinc una barreja d’emocions. Sento orgull que el meu poble és pacífic i valent. Pena i tristesa perquè 840 persones van resultar ferides per defensar un procés democràtic. Vergonya de viure i veure situacions de violència contra àvies, contra nens i nenes, contra homes i dones que només fèiem cua per poder votar. Ràbia de veure totes les mentides que es diuen a Espanya sobre nosaltres. Cansada perquè ahir va ser un dia molt llarg. Emocionada per tot el què ha d’arribar. Espantada de veure que ens odien només per ser catalans.

Feina feta. Ahir vam poder demostrar arreu del món que som un petit país, molt gran.

Plagi, advocats i... otras cosas del montón

Algun abogado en la sala?
Resulta que el dia 21 de setembre, a la baixada de l’Àliga de Santa Tecla Tarragona, em trobo diverses persones amb la samarreta ‘Follow the Eagle’ que porta el meu dibuix de l’Àliga SENSE haver-me demanat permís.

Vaig publicar un escrit a les meves xarxes socials aportant imatges diverses i deixant la pregunta a l’aire: Alguna cosa a dir?

També vaig estirar del fil i vaig trobar a qui adreçar-me així que els vaig enviar un missatge. A les poques hores em van contestar excusant-se i avisant-me que ja havien tancat el grup del facebook i el seu compte a instagram. Que no volien ofendre ningú i que havien vist el rebombori a fb, tw i ig.

Primer em van explicar que ells van comprar el disseny en una plataforma online que ofereix serveix professionals al millor preu.. @Elance i que van acordar un preu amb un suposat dissenyador.

Clar això ja no són uns quants amics que… això ja és algú que s’aprofita de la meva feina per treure’n benefici. Els vaig demanar que em diguin exactament qui és aquest “professional” que està plagiant els meus dibuixos. I mentre esperava la seva resposta vaig contactar amb una advocada.

Tots els meus dibuixos estan sota una llicència de creative commons a la meva web. En la qual sempre se m’ha de mencionar la feina, no es pot treure’n profit econòmic sense el meu permís ni fer-ne obra derivada. I les meves imatges contenen un avís que diu que no es poden descarregar. Per tant la persona que ho havia fet … ho havia fet de manera deliberada, o així ho entenc jo.

Resolució del conflicte:

Ahir, diumenge 24 de setembre, vaig quedar amb les #followtheeagle i vam poder parlar. Primer diré que la persona responsable del plagi no ha volgut donar la cara, però en nom seu van venir tres noies, molt joves, en to conciliador. Bé, epr ser sincera alguna més que l’altra… Tot i així, em van demanar disculpes i em van assegurar que ja han tancat totes les vies de venda de la samarreta.

Em van explicar també que l’encàrrec a un dissenyador d’una plataforma era una mentida, fruit de la por en veure que jo anava a per totes i que havia contactat amb una advocada.

No prosseguiré amb la demanda. Però sí que treballaré per a què no em torni a passar i així la propera vegada estar preparada legalment.

També m’agradaria que se sabés d’una vegada que la cultura (a tots els nivells) té propietat intelectual. I que una cosa, és fer-ne ús a nivell privat i l’altra, molt diferent, fer-ne ús amb ànim de lucre.

Molts de vosaltres, seguidors meus de les xarxes socials, m’heu escrit aquests dies preguntant-me si podieu fer servir la meva feina per difondre quelcom. Jo encantada de saber que us agrada el què faig. I no tinc problema en la difussió sempre i quant se’m mencioni i, repeteixo, no hi hagi ànim de lucre a costa meva. Existeixen les llicències del creative commons i cada artista s’acull a la que més li escau. En el meu cas: No distribució comercial, no redisseny i sí difussió amb menció de l’artista.

Com sabeu els meus seguidors, és el quart any que per santa tecla algú/alguna empresa utilitza, sense permís, dibuixos meus per promocionar les festes de Tarragona. Jo m’he presentat dues vegades a concurs i no he guanyat. Si a la gent li agrada la meva feina, fins al punt d’agafar la meva imatge i no la oficial per felicitar les festes… alguna cosa falla, oi?

En fi, toca seguir treballant i agrair-vos de nou el vostre seguiment i recolzament.

I us espero a la meva botiga online on tinc altres dibus a banda de santa tecla i demés xarxes socials @anduluplandu 
www.etsy.com/es/shop/anduluplandu

Bona festa major! Visca Santa Tecla!


Altres articles relacionats:

8 de març

Sóc dona. Sóc treballadora. Treballo des de ben jove per poder ser una persona independent i autònoma. I no és gens fàcil. No crec que sigui pel fet de ser dona, fins la data he tingut sort, ja que a tots els llocs on he treballat s’ha valorat la meva professionalitat per davant del meu gènere. Sí que he patit el que s’anomena micromasclimes. Comentaris fora de lloc per part d’homes. Petites gràcies que de vegades rocen la impertinència… No només per ser dona, sinò també per ser jove.

M’agradaria que arribés el dia en què no en calgués commemorar aquest dia. M’agradaria que arribés el dia en què no fos important qui fa què, sinò el resultat d’aquest qui. Vull pensar que anem cap aquí… de manera lenta, però stepbystep.

Amb la meva sèrie de retrats de Refherències heu pogut veure totes aquelles persones que d’alguna manera han influït en la meva manera de pensar, vestir, actuar, … ser. No hi són totes… homes o dones…és un treball de llarg recorregut.

Moltes il·lustracions no les faig públiques, ja que retrato persones que no són conegudes popularment… però no per això són menys importants per a mi. Per exemple, les dones de la meva família són totes un portento. Cadascuna amb el seu petit granet de sorra, ha anat ajudant-me en el camí de fer-me adulta.

 

Com organitzar-se la feina i #nomorirenelintento

Recentment he descobert el blog de charuca. I concretament aquest post m’ha fet pensar molt.
charucashop.com/new-blog
Porto un parell de setmanes que em sento així: desbordada.

Sovint la gent es pensa que anduluplandu som un equip, però en realitat sóc jo sola (i ara tb mishoppera la Núria) i de vegades és durillo. Sobretot perquè encara estic aprenent a dir que NO. I perquè faig mil coses alhora… no sé com evitar-ho. Sóc així de mena, cul inquiet. Estic mirant de posar-hi remei. De vegades he arribat a dir-me a mi mateixa:
Dormir està sobrevalorat

Tot i això, he millorat amb els anys… jo per a organitzar-me ara sóc més pràctica. Utilitzo des de fa un temps el google calendar +  trello. Una app que pots consultar des de tot arreu. Sempre he escrit un diari i sempre havia utilitzat agenda de paper, reconec que més mones i més personalitzables. També és molt útil Hootsuite, una app per poder programar posts a les xarxes socials. Útil i pràctica, no té massa secret. La versió gratuïta et permet tenir fins a 3 perfils de xarxes diferents…

Jo era de les que comprava llibretes en blanc, les forrava i amb una regla i un rotring dibuixava tot el calendari/agenda. Sí, ho sé, una matada.

Però amb els anys, i els bolsos més petits, sempre me l’havia de deixar a casa i al final ja no servia de res… El que sí que encara porto SEMPRE amb mi és una llibreteta i un puntafina (negre sempre). Mai se sap quan ve una idea.

Si proveu trello ja em direu què tal. Jo és que en sóc molt fan…

Una entrevista molt musical!

Hola! qui ho anava a dir que ea mi em podien preguntar sobre musica! qui em coneix ja sap que jo sóc més de ràdio… Tot i que sovint, sobretot quan treballo, escolto música.

Ara m’ha agafat fort amb el swing i el lindihopeo en general. Però aquí us explico una mica sobre els meus gustos, en aquesta entrevista tan xaxi que m’han fet els amics de La Nova Escena!

gràcies!!

 

15 tips per un bon logo

Cada vegada que m’he de posar a dissenyar un logo tinc en compte una sèrie de factors per tal de fer-ho el millor possible. Com sabeu, els que seguiu el meu blog, tinc un altre blog de recursos sobre disseny gràfic en català: dubtes il·lustres. Allà hi publico més coses sobre com fer coses (il·lustrades i dissenyades).

Aquí van els meus consells…

  1. Fons transparent. Per si després el logo va a sobre un estampat o un bloc de color.
  2. Treballa vectorial. Pots fer proves amb el psd si t’hi sents còmode però la versió final ha de ser vectorial (EPS,PDF o ai)
  3. Guarda  una versió en RGB a 72 ppp per web i una en CMYK a 300ppp per impremta.
  4. Sigues simple: els logos no han d’estar plens de coses. la seva funció és que es puguin llegir i que siguin reconeixibles. Eviteu les ombres i els contorns a les lletres així com degradats de colors. Menys és més!
  5. Posa’t un límit de fonts. 1 o 2 màxim seria la meva recomanació.
  6. Cuida el to de la marca que ha de representar. Estudia si és seriosa, elegant, fresca, per a nens, divertida, sanitària, … Cada públic té les seves necessitats.
  7. És important entendre la diferència entre logo i capçalera. El logo ha de ser versàtil i poder-se utilitzar d’una manera neta en qualsevol entorn… en un cartell al costat d’altres logos, en un bànner petit, en una capçalera del facebook en gran, etc.
  8. Pot tenir o no tenir text un logo. Si la marca no és prou coneguda encara, jo aconsellaria que s’hi pugui llegir el nom.
  9. No facis servir una foto com a logotip. Encara que sigueu fotògrafs.
  10. Pensa en el logo com una taca. Que quedi cohesionat i que formi una imatge en si mateix.
  11. Pensa en un format quadrat (orientat a les xarxes socials i a cartells, segells, patrocinis, etc..) i un horitzontal (per la web i a capçaleres de les xarxes socials).
  12. Compte amb els marges interiors. Que si fem el logo petit encara s’entengui i no s’ajuntin tots els traçats com un pegote) i compte amb els marges externs. Que si va acompanyat d’altres logos se li respecti el seu espai.
  13. Fes tantes proves com necessitis però entrega al client dos o tres com a màxim. I això només la primera vegada. Moltes vegades el client no sap que vol i està bé guiar-lo. A partir d’una d’aquestes propostes treballeu plegats fins arribar al logo final.
  14. Sigues generós. Entrega al client, almenys jo ho faig, un petit manual de com funciona el logo. Perquè si passen els anys i perd l’arxiu, sigui capaç de reproduïr-lo sabent quina font era, quin color… Ja sigui tornan-te a contractar a tu i els teus serveis o a un altre.
  15. La última però no la menys important: Cal tenir una raó i un “per què”.
    Si algú pregunta “per què aquest color?” O “per què aquesta font?” cal tenir una resposta ben pensada. Això vol dir que el teu logotip està ben pensat, i que reflecteix allò que la marca desitja. Si el client demana coses que tu consideres que no funcionen, argumenta-les bé i no perdis la paciència.

 

 

Què és Dubtes il·lustres

Coneixeu el meu bloc ‘Dubtes il•lustres’?

Allà miro d’explicar en català una sèrie de recursos variats per a artistes gràfics.

https://dubtesil0lustres.wordpress.com 

Aprofito les coses que explico als meus alumnes a classe de mitjans informàtics o resumeixo les coses que aprenc quan vaig a cursos, xerrades o simplement com resolc les coses treballant el meu dia a dia…

Jo aprenc molt consultant tutorials i llegint webs… la majoria són en anglès… així que em vaig plantejar: I perquè no ho fas tu en català¿?

Aquest és el meu humil resultat. Petits tips de com fer coses amb psd, ai o indd. També parlo de SEO i xarxes socials o de com portar els arxius a impremta, etc.

Feu-li un ull, espero que us ajudi! 

Drets d'autor!

Està sent un diumenge distret. Avui m’he trobat per tercer cop la meva imatge, que NO va ser escollida com a cartell per les festes de santa tecla, per tot arreu. L’han utilitzat clíniques dentals i hotels de Tarragona. D’una banda em fa il·lusió que la meva feina us agradi… però d’altra, no em canso de repetir que si no us n’he donat permís no la podeu fer servir, doncs és meva i està registrada sota una llicència de creative commons!

Drets de l'autora!

Imagineu la meva sorpresa quan em trobo, per casualitat, amb el cartell de la hackató teclera. No vaig guanyar el concurs de Santa Tecla 2015, però es veu que sí els agraden els meus dibuixos perquè sense preguntar-me els han utilitzat, des de l’URV Emprén, per a fer un cartell. Telita mandarina.

Us adjunto la carta que els he escrit i també el cartell. Estic a l’espera de rebre resposta.

Sóc l’autora dels personatges de sota el drac que heu posat al cartell de la hackató teclera. Com podeu veure al meu web. Primer que jo no us he donat permís ni he rebut cap retribució per a la seva utilització. Segon que no podien estar més mal aplicats, amb el fons mal retallat. Vergonyós. Demano que els treieu del cartell immediatament.
Si us plau, agrairia que contactessiu amb mi per aclariments. O que em faciliteu el contacte del responsable. Tots els meus dibuixos estan sota una llicència de registre i per tant no les podeu fer servir lliurement.

Una vegada ja he pogut parlar amb els responsables, aquest és el comunicat que he fet a les xarxes socials:

Ja he pogut parlar amb la URV Emprèn​ i m’informen que han retirat el cartell i totes les versions impreses que se n’havien fet. Gràcies per la rapidesa d’acció. Òbviament és molt greu la usurpació de material i les dues parts entenem que no ha estat de mala fe, si nó més aviat la mala praxis d’algú que normalment no s’ocupa d’aquesta feina.

Gràcies a tots i totes per les mostres de suport. Quedi clar que no s’ha tractat d’una manera de fer-me publicitat. Molts sabeu que no és la primera vegada que em trobo davant una usurpació de la meva feina. Una empresa de Reus on em va entrevistar per una feina, feia servir el meu nom fins fa poc, el qual tinc registrat, a la home de la seva web! Són temes que fan mal. Perquè treballar i viure de la teva propia creativitat és dur i que amb un clic dret algú pugui copiar i pegar (malament) una cosa que tu has fet amb il·lusió per un altre projecte… doncs… no mola. Dit això, estem en paus. I jo feliç que la meva feina agradi!! però m’agradaria que s’entengui que té un valor i un esforç darrera.

el caloret

Aquests dies de calor extrema i ara que ja ha acabat el curs 2014-2015 estic fent uns dies de baix consum…

Puc aprofitar per netejar l’estudi, apareixen aranyes de potes llargues als racons més insospitats, treure la pols, fer petites reformes a casa i anar a la platja…
A més a més estic treballant en la nova botiga online anduluplandu. Aviat espero que pugui publicar-la amb l’ajuda de la Nurieta, que és una crak de las cosas de etsy y demás.

Salut i bon estiu!

Dubtes il·lustres. Blog en català

Fa un temps que vaig començar a escriure un blog de recursos gràfics en català.
Al començament a mi em servia per ordenar algunes idees i per no oblidar com fer certes coses. Sense ànim de lucre, i perquè jo també he aprés moltíssim llegint blocs de tota mena, espero que la meva petita aportació ajudi a molta gent!
No tinc la veritat absoluta de les coses i vull escriure aquest blog de la manera més humil possible. Segurament hi ha més d’una manera d’arribar a un mateix resultat, però aquí explico com jo sé fer les coses.
Com que no puc saber-ho tot, d’absolutament tot. Ben aviat aniré incorporant post de col·laboradors experts en altres àrees. Prengueu paciència! El blog acaba de començar!!
L’actualitzo una vegada a la setmana i procuro utilitzar un llenguatge planer. Disculpeu si trobeu algun error ortogràfic, procuro ser curosa però sempre se’m pot escapar alguna paraula!
Així que dissenyadors fotògrafs i il·lustradors estigueu atents!
Encantada de rebre feedback

http://dubtesil0lustres.wordpress.com/

 

Sant Joan

No sóc molt amiga dels petards. He de confessar que Sant Joan no és, ni de bon tros, la meva festa preferida.. La gent és molt pesada tirant petards als peus, quan hi ha aglomeracions… i sincerament és molest haver de tancar els ulls a cada “pum” i a cada “pam”!

El què sí que m’agrada d’aquesta nit és la mitologia que hi ha al voltant de la nit més curta de l’any.

Segons conta la llegenda, es creia que el Sol estava enamorat de la Terra i no volia abandonar-la i va ser per això que va començar a festejar-la la nit més curta de l’any, al solstici d’estiu

Enquadernació / Llibre d'artista

6 hores al dia, durant 4 dies aprenent a enquadernar llibres amb la Svantje Busshoff se’ns ha fet curt!!

Hem aprés moltíssim, jo i els altres 18 alumnes que hem assistit a aquest taller sobre la realització de llibres d’artista a l’Escola d’Art de Tarragona.

Enquadernació de trau, enquadernació copta i enquadernació japonesa… ara els meus libricos autoeditats tindran un aspecte més cuidat, més de libricobonico.

Aquí us deixo algunes imatges d’aquest magnífic i calorós taller:

Per on començo?

En l’últim mes he rebut tres cartes de diferents persones que em demanen consell per reorientar les seves vides cap a opcions laborals  més creatives. Que quedi clar que jo no sóc cap experta en el camp motivalcional… però sí que tinc una idea formada al respecte i aprofito que he respost a una d’elles per explicar-me aquí… i si de passada ajudo a aclarir la ment a algú més, doncs mira, millor! Crec i sempre creuré que la vida és molt curta per treballar en quelcom que no et fa feliç.

Jo gairebé sempre he treballat de coses que m’han agradat o que d’alguna manera m’han aportat coses. No ho he tingut sempre clar, també sóc de les que va triar fer la carrera equivocada als 18. El que sí vaig tenir clar és que quan l’acabés, volia reorientar-me i trobar un camí millor per a mi. Trobar una manera de viure fent allò que més m’agrada (en ello ando). Ara bé, ni és fàcil ni tothom és vàlid. Vull dir… puc arribar a estar-me treballant 14 hores cada dia durant una setmana… si cal. I això de vegades es fa dur, sobretot si no n’obtens el què esperaves…
D’opcions per formar-se n’hi ha milers! Tenim internet!! I jo necessito flexibilitat per poder-ho alternar amb la feina… A algú que no sap per on començar jo li diria que mirés des de cursos i tutorials online fins a workshops, conferències i tallers presencials, d’un cap de setmana, d’un mes…etc.
Alguns exemples a tenir en compte: apicdomestikaoyedebmassanaalvarosanz, EADT, ilustrando dudas . Festivals com: ilustratouralbarracínBlancFestival ….
També li diria: Segueix gent interessant a pinterest, instagram, twitter i facebook. La gent, si li preguntes de manera educada per la seva feina (artística) acostuma a respondre. Mira què fan i com ho fan i aprén copiant… Però ep!! Res de mostrar-ho públicament, copiar només serveix per aprendre! Després has de saber trobar la teva propia manera de fer les coses.
Prova d’agafar un llàpis i un paper (o l’ordinador o la càmera de fotos) i fer coses. Encara que sigui per escalfar la mà. Compra’t llibres, mira videos a internet…
etc i etc.
És el que faig jo. No em canso (i espero no cansar-me mai) d’estudiar i provar coses… Sempre he convinat estudis amb treball i … sí, cal sacrificar algunes coses d’oci, però ei, sovint t’adones que val la pena!!
Vull creure que si hi poses totes les ganes, però totes-totes, les coses van sortint, no?
Creuem els dits.

Stamping ceràmica

Dimarts vaig asistir a un taller impartit per Sophie Aguilera a la galeria de El Bigote del Señor Smith.

Molt contenta amb el resultat!!: estampar amb calques ceràmiques plats i tasses de ceràmica. Un filón per explotar on crec que les meves il·lustracions lliguen perfectament. Properament més experiments!! I espero ben aviat poder-ho posar a la venda.

De moment us deixo fotografies del taller de dimarts a Barcelona

gràcies per les fotos al Bigote

propòsits pel 2014!

No pensava fer una llista pública de propòsits d’any nou, però bé… a final tant veure-ho per les xarxes m’he animat. Obviaré els punts més personals però sí que compartiré els que tenen a veure amb anduluplandu

Aquest 2013 ha estat un any molt productiu. Molt il·lusionant i amb coses interessants tant en el terreny personal com en el laboral.

Dit això; propòsits per 2014:

  • Anduluplandu ha de crèixer. Línia de productes amb les meves il·lustracions i botiga online pròpia.
  • il·lustrar un llibre i publicar (en procès!!)
  • aprendre a fer transfers en ceràmica.
  • posar-me amb l’estamping de samarretes amb el kit de vostok dels meus 30.
  • aprendre a cosir per poder fer ninos dels meus dibujaleaos.
  • utilitzar la planxa i les gúbies per poder fer segells i iniciar-me en el món stamping
  • posar-me en contacte amb editorials infantils i mitjans escrits per poder publicar mis dibus.

Fins aquí…. Són, tots ells, punts molt ambiciosos. Però crec en anduluplandu… No només faig dibuixos… també disseny gràfic, web i editorial. I m’encanta el què faig… així que espero que si hi poso totes les ganes i l’esforç del món…les coses han de sortir bé per força, no?

Com a mínim he d’intentar-ho. Així que… preparats, llestos… comencem!

Hola 2014!

Històric