Articles amb l'etiqueta "MESTRES / MAESTROS"

Xerrada del Josep M. Ganyet

Fa temps que segueixo en Ganyet i les seves reflexions al voltant de la relació humans/tecnologia. El segueixo a les xarxes socials i també l’escolto quan fa de divulgador a RAC1.

Un dia, ara fa ja tres anyets, ens vam posar en contacte via twitter… Vam tenir un parell de reunions a Bcn i ell, que no pot evitar-ho perquè li surt, em va donar un parell de consells anduluplàstics que en aquell moment em van fer prendre algunes decisions professionals.

Des d’aleshores jo l’he seguit seguint a twitter. I fa uns mesos hi vaig contactar per programar una xerrada a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona. Sóc professora a l’àrea de gràfica interactiva i em va semblar que ell podia ser un bon candidat a venir a saccejar els cervells dels nostres alumnes ^^!

No em vaig equivocar gens!!

Ahir va venir a l’EADT i amb exemples de com ‘El nostre cervell està programat per a trobar ordre al món‘ es va guanyar la seva atenció.

És un paio senzill. Que diu les coses tal com raja. Que escolta quan li expliques la teva vida. Que s’explica amb exemples i que mostra sense complexes el seu entusiasme per les coses.

Gràcies Ganyet!! Un plaer escoltar-te d’aprop, com sempre!

Take this waltz mr. Cohen

Amb aquesta cançó he ballat moments molt bonics. Amb aquesta veu tan grossa sonant de fondo he dibuixat mis dibujaleos. Ens queda un bon llegat. Fa temps que vaig dibuixar-lo… però mai l’he mostrat a redes. Me’l guardava per a mi. Al calaix dels secrets. Però és el moment de treure’l a passejar i el podreu veure a l’expo del MAMT el dia 16/11.

Felicitats Frida!

Si mai vaig a Mèxic m’agradaria molt visitar el seu mueseu. Per a mi una dona valenta, atrevida, incorformista i especial. Amb un món interior brutal que a alguns incomodava però al què ella sempre era fidel. No imagino el què va arribar a sofrir, entre tants avortaments, infidelitats i accidents i malalties… Normal que les seves obres tinguin un punt pertorvador… però a la vegada màgic. Felicitats Frida! Avui hauries fet 108 anys.

Good bye Leonard

Adéu al gran Senyor Spock d’Star Trek.

Feia dies que volia dibuixar-lo. Una cara que explica moltes coses. Plena d’arrugues belles que li donen un aire misteriós i distingit. Hi ha poques persones que tinguin una presència així davant la càmera… I recordo l’impacte que em va fer quan el vaig veure per primer cop al canal 33, en català, a principis dels 90.

Aquest retrat se suma als més de 30 que conformen el meu projecte Refherències.

Fins el 30 de març podeu veure l’exposició d’alguns personatges a la cafeteria de As Crechas (Pl. del Fòrum de Tarragona).

 

Enquadernació / Llibre d'artista

6 hores al dia, durant 4 dies aprenent a enquadernar llibres amb la Svantje Busshoff se’ns ha fet curt!!

Hem aprés moltíssim, jo i els altres 18 alumnes que hem assistit a aquest taller sobre la realització de llibres d’artista a l’Escola d’Art de Tarragona.

Enquadernació de trau, enquadernació copta i enquadernació japonesa… ara els meus libricos autoeditats tindran un aspecte més cuidat, més de libricobonico.

Aquí us deixo algunes imatges d’aquest magnífic i calorós taller:

Un taller amb Paula Bonet

A principis de mes vaig assistir al taller d’ il·lustració i poesia de la gran Paula Bonet a la Galeria Tarraco, un espai super bonic i inspirador.

Aquí us deixo algunes imatges del taller. La Paula va ser encantadora i molt atenta amb totes les alumnes. Vaig aprendre noves tècniques i em vaig  atrevir amb el llapis i les aquarel·les!!!

Estupefacta i orgullosa de què em sortís alguna cosa mínimament digne… A veure si sense tenir-la a ella al costat “corregint”, me’n surto.

Serà qüestió de practicar!

Dolç, salat i amarg

3 dies en un poble de muntanya perduda juntament amb altres 120 il·lustradors i dissenyadors gràfics donen per a molt. Menjar bé, conèixer il·lustres com Trochut, Isidro Ferrer, Henning Wagenbreth, Ajubel i Lo siento, parlar de tu a tu amb Odriozola i Grassa Toro … és un privilegi.

Em va tocar un taller amb la gran Elena Odriozola donen per experimentar dibujaleaos en 3D. Contenta amb el resultat, encara que sempre (sempre) es pot millorar … idees fresques i divertides que posaré en pràctica sense oblidar-me del llapis i el paper, però millorant-lo amb la meva tablet.

Fundación Santa María de Albarracín

200 anys de contes per somniar

El 20 de desembre de 1812 es publicava per primera vegada una recopilació dels contes dels germans Jacob i Wilhelm Grimm. Ja fa 200 anys d’això!

Jacob i Wilhelm van començar a recopilar i reescriure antics contes de fades. La recerca no es va limitar a fonts escrites i els germans Grimm es van buscar relats orals d’amics i col·laboradors de la regió de Kassel, al centre d’Alemanya.

La Caputxeta vermella, Blancaneus o La ventafocs els hi deuen la seva popularitat, ja que sense aquests filòlegs alemanys no haguessin perdurat en el temps, segurament, tal i com han fet.

La Caputxeta vermella és un dels meus contes preferits… em recorda les piruletes, els mons de sucre i el començament professional d’anduluplandu, amb la meva participació al Display de Tarragona. La Caputxeta em recorda altres començaments i moments més privats, alguns bons i d’altres dolents, però ja superats els dolents.


Us deixo un parell de links a la meva intervenció al Display, amb una interpretació lliure del final del conte:


El llop de la Caputxeta
Fotos Display 2011

Suite caperu. Original tinta i llàpis. PV: hola@anduluplandu.com
El 20 de diciembre de 1812 se publicaba por primera vez una recopilación de los cuentos de los hermanos Jacob y Wilhelm Grimm. ¡Hace 200 años de eso!

Jacob y Wilhelm empezaron a recopilar y reescribir antiguos cuentos de hadas. La investigación no se limitó a fuentes escritas y los hermanos Grimm se buscaron relatos orales de amigos y colaboradores de la región de Kassel, en el centro de Alemania.

Caperucita roja, Blancanieves o La Cenicienta les deben su popularidad, ya que sin estos filólogos alemanes no hubieran perdurado en el tiempo, seguramente, tal y como han hecho.

La Caperucita roja es uno de mis cuentos favoritos … me recuerda las piruletas, los mundos de azúcar y el comienzo profesional de anduluplandu  con mi participación en el Display de Tarragona. Caperucita me recuerda otros principios y momentos más privados, algunos buenos y otros malos, pero los malos ya superados.

Os dejo un par de links a mi intervención en Display, con una interpretación libre del final del cuento:

Adéu Maurice Sendak, adéu Rei!

.

L’escriptor i il·lustrador nord-americà Maurice Sendak, conegut per clàssics infantils com “Allà on viuen els monstres”, ha mort als 83 anys. Adéu Rei!
Aquí el meu humil tribut a un conte supermeravellós. 

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

El escritor e ilustrador estadounidense Maurice Sendak, conocido por clásicos infantiles como “Donde viven los monstruos”, ha muerto a los 83 años. ¡Adiós Rey! Aquí mi humilde tributo a un cuento supermaravilloso. 


———————————————————————————————————

*** Si us agrada i voleu comprar aquesta il·lustració o mirar-ne d’altres, visiteu la meva web Gràcies! ^^!
Si os gusta y queréis comprar esta ilustración o mirar otras, visitad mi página web ¡Gracias! ^^!

Pánico en la granja

Extraña y fascinante película de stop motion a porrazos.
http://youtu.be/c_ogfrzeKeU

Galardonada en 2009 con el premio a mejor película de animación del Festival de Sitges, «Pánico en la granja» se trata de una coproducción europea para todos los públicos grabada con la técnica del «stop motion» y dirigida por Stéphane Aubier y Vicent Patar.
Divertidos, aventureros, alocados, así son los protagonistas de este filme, Indio, Cowboy y Caballo, quienes iniciarán un extravagante viaje que les llevará desde las estepas nevadas hasta el centro de la tierra, encontrándose por el camino con personajes nada comunes.

 

 

Històric