Articles amb l'etiqueta "dibujaleos"

Felicitats Frida!

Si mai vaig a Mèxic m’agradaria molt visitar el seu mueseu. Per a mi una dona valenta, atrevida, incorformista i especial. Amb un món interior brutal que a alguns incomodava però al què ella sempre era fidel. No imagino el què va arribar a sofrir, entre tants avortaments, infidelitats i accidents i malalties… Normal que les seves obres tinguin un punt pertorvador… però a la vegada màgic. Felicitats Frida! Avui hauries fet 108 anys.

Good bye Leonard

Adéu al gran Senyor Spock d’Star Trek.

Feia dies que volia dibuixar-lo. Una cara que explica moltes coses. Plena d’arrugues belles que li donen un aire misteriós i distingit. Hi ha poques persones que tinguin una presència així davant la càmera… I recordo l’impacte que em va fer quan el vaig veure per primer cop al canal 33, en català, a principis dels 90.

Aquest retrat se suma als més de 30 que conformen el meu projecte Refherències.

Fins el 30 de març podeu veure l’exposició d’alguns personatges a la cafeteria de As Crechas (Pl. del Fòrum de Tarragona).

 

Cub de Rubik

Sempre m’ha costat molt jugar amb el cub de rubik. requereix perícia i paciència… i té l’habilitat de treure’m de les meves caselles. Diria que no he aconseguit mai completar-lo… i si algun dia ho faig, em faria una ràbia màxima que algú me’l desmuntés de nou.

La ment que va crear aquest coi de joc infernal era molt … especial. Et posa a prova sí o sí.

Avui estava jo esmorzant i de sobte hi he pensat.

No tinc cap trenca coscles a casa.. No m’han agradat mai. Poden amb la meva paciència. Però potser és que hi he somniat? No ho sé pas… però m’ha vingut al cap aquesta absurda analogia.

La vida és un cub de Rubik.

Un trenca coscles que costa molt però que quan aconsegueixes petits avenços et fa sentir d’allò més bé.. És com tenir una empresa. Costa i costa però quan les coses van sortint, encara que sigui per un minut… et fa sentir súper feliç!

Això sí… no val adormir-se a los laureles


 

Vida: Plena de colors, complicada, brillant, divertida, emocionant, desafiant, bonica…

Cub de Rubik: odi

#rubikcube #illustration #dibujaleao#drawing #colors #ideesquevenenivan

 

#jesuischarlie

Viñetistas de todo el mundo desenfundan sus lápices por los compañeros de #CharlieHebdo.’ Em sumo a la indignació col·lectiva i a la defensa de la llibertat d’expressió.

Després de l’atemptat del 7 de gener contra la seu del setmanari satíric francès “Charlie Hebdo” i que va acabar amb vida de 12 persones assassinades, entre elles els dibuixants Charb, Cabu, Wolinski i Tignous.

Que trist. #jesuischarlie

La castanyada

No tinc res en contra de Halloween. Sembla una festivitat molt divertida… però per a disfressar-nos, nosaltres ja tenim el carnaval!

Celebrem les nostres tradicions i cuidem de la cultura popular.
Per la nit m’agrada juntar-me amb els amics i durant el dia amb família i menjar castanyes i panellets vora el foc de tardor.
Jugar al trívial, al jenga o al pictionary.

Jo celebro la castanyada! I tu?

La Nit de la Il·lustració

Ahir a la nit uns quants dibujaleantes vam il·lustrar en públic dalt d’un escenari.

Jo és el segon any que participo… i val a dir que fa molta il·lusió quan se t’apropa la gent i et diu coses maques de la teva feina Fa vergonya, sobretot als que ens dediquem a passar-nos el dia davant de la intimitat del nostre ordinador. Jo estava ben nerviosa, sobretot quan vaig identificar entre el públic diversos dels meus exalumnes!! Quina il·lusió nois

Una vegada t’hi poses, l’entorn s’evapora i et concentres al 100% en allò que estàs fent… i de sobte: pum! se’t penja l’ordinador!! Pànic sort que el mensulero Txomin estava allà per reparar la crisi. Un cop superada…. avanti!! aquí teniu un resum en imatges de com va anar…

Gràcies a en Joan per muntar coses tan ben muntades i pensar en mi. Gràcies als assistents i la resta… a la propera no teniu excusa!! Veniu veniu, música + il·lustració a la fresca.

Sant Joan

No sóc molt amiga dels petards. He de confessar que Sant Joan no és, ni de bon tros, la meva festa preferida.. La gent és molt pesada tirant petards als peus, quan hi ha aglomeracions… i sincerament és molest haver de tancar els ulls a cada “pum” i a cada “pam”!

El què sí que m’agrada d’aquesta nit és la mitologia que hi ha al voltant de la nit més curta de l’any.

Segons conta la llegenda, es creia que el Sol estava enamorat de la Terra i no volia abandonar-la i va ser per això que va començar a festejar-la la nit més curta de l’any, al solstici d’estiu

Feliç dia de la mamma!

He estat fora, de minivacances de carretera i manta, i no he arribat per per poder fer un post per celebrar el dia de la mare.

Però és igual, perquè ella, la meva mamma, sap que per a mi és única. I aprofito aquest dibujaleao que vaig fer fa un temps per deixar-ne una petita constància pública.

Sant Jordi fins a Marsella

El Roger és un viejoamigo que resulta que fa de professor a una escola de francès per als estrangers a Marsella.. Ell és català i suposo que, com a bon català que viu fora, troba a faltar la seva terra.

Per Sant Jordi ell no estava aquí passejant per la rambla rosa en mà, així que va decidir transportar la llegenda i la nostra tradició fins allà! I sabeu què? va fer servir els meus dibujaleaos per a fer activitats amb les seves alumnes.

Aquí algunes fotos xulíssimes de l’activitat

Gràcies per enviar-les!!

La llegenda de Sant Jordi en 7 línies

Teniu una parella mandrosa o que acumula llibres i llibres que esperen a la cua de la tauleta de nit?

Aquí teniu la meva proposta. La llegenda de Sant Jordi il·lustrada i explicada en un pis-pás!

També la opció postal, per si el vostre estimat o estimada viu lluny de vosaltres i li voleu escriure unes paraules boniques. Un t’estimo sempre queda bé

On?

Històric