Articles amb l'etiqueta "dibujaleos"

Bona castanyada

La Súper Castanyera és aquella que aguanta la calor del foc a terra per coure castanyes quan a l’octubre fa calor.

La Súper Castanyera és la que lluita contra zombies, vampirs, fantasmes i bruixes.

La Súper Castanyera és la que ofereix castanyes enlloc de caramels.

Que passeu una bona castanyada!

La Súper Castanyera us vigila

 

 

Santa Tecla i anduluplandu

Cada any em llenço a la piscina de #santatecla amb un producte nou.

Aquest any però, per circumstàncies personals, no ha pogut ser. He estat mare i el #pinxupetit em té meravellada. ^^!

Però ep!

Si voleu vestir anduluplandu per Santa Tecla…. Trobareu la totebag amb anses grogues #VingaValents (queden poques unitats), banderoles del seguici i pòsters amb tota la cercavil·la teclera disponibles a la botiga El Lloro  (Carrer del Governador González, 18, 43001 Tarragona).

La banderola del seguici també la podeu trobar a l’stand de les festes (Vestíbul del Teatre Tarragona, Rambla Nova 11)

El body ‘Jo també sóc de la Santa Tecla de Tarragona’, la samarreta per adults (home i dona) i la bossa i tassa al web lolacamisetas. De moment ho podeu comprar online.

Moltes gràcies per donar suport a la meva feina, comprant els meus dibujaleos. Sou lo más!

b.

 

Mapa de ciutats somiades!

Un nou llibre il·lustrat està a punt de veure la llum! El Joan Rioné, editor de Piscina un petit oceà, ha tornat a confiar amb mi per dibuixar els textos de la Joana Pijama. I estic suuuper agraïda!! Ha estat un llibre llarg de fer per les meves circumstàncie spersonals. De vegades convinar dues feines no és gens fàcil… Aquest any passat ens hem quedat sense vacances… i tot apunta que el 2018 serà igual ^^!

Però sarna con gusto no pica, diuen.

Us parlo de Mapa de ciutats somiades… És un llibre cuinat a foc lent però amb molta il·lusió! La Joana Pijama ha recorregut totes les escoles del territori tarragoní i de Terres de l’Ebre per preguntar als nens i nenes d’entre 7 i 9 anys quin era el seu ideal de ciutat. Com t’imagines la teva ciutat? I a partir dels tallers que ha fet amb aquests infants, n’ha extret uns textos deliciosos plens de màgia i purpurina. Aquí he entrat jo, interpretant aquests textos a mi manera… Uns mapes que no són mapes de carrers, són mapes conceptuals, mapes d’idees, mapes de persones… Mapes que són camins, són cases, és la gent i tot allò que l’envolta.

Us deixo un tastet, per anar fent boca… El dia 17 de març de 2018>> presentació del llibre al Museu d’Art Modern de Tarragona!

 

Feina feta

En motiu de protesta pels fets violents del dia 1 d’octubre a Catalunya, jo també m’adhereixo a la convocatòria de vaga general convocada per demà.

Catalunya és el meu país. Fa temps que ho sento així i després del què vam viure ahir arreu, els catalans estem més convençuts que mai que no podem seguir éssent part d’un país, Espanya, que ni ens vol ni ens respecta. Un país que utilitza la violència i vulnera els nostres drets com a poble lliure i democràtic que l’única cosa que demana es poder votar en un referèndum, l’autodeterminació.

Ahir la polícia Nacional i la Guàrdia Civil va carregar durament i sense proporcionalitat en contra gent que pacíficament estava (estàvem) manifestant el nostre dret a decidir d’una manera festiva.

Els mossos d’esquadra i cossos d’emergències, per contra, van protegir la població de forma exemplar. Gràcies.

Sensació de feina feta. Ahir vam poder votar. Amb urnes incautades en alguns punts del territori, amb violència per part dels cossos de seguretat espanyols, amb tensió i por, però també amb orgull i emoció.

Ja no es tractava de votar SÍ o votar NO. Només es tractava de poder expressar lliurement el què volem els catalans.

Tinc una barreja d’emocions. Sento orgull que el meu poble és pacífic i valent. Pena i tristesa perquè 840 persones van resultar ferides per defensar un procés democràtic. Vergonya de viure i veure situacions de violència contra àvies, contra nens i nenes, contra homes i dones que només fèiem cua per poder votar. Ràbia de veure totes les mentides que es diuen a Espanya sobre nosaltres. Cansada perquè ahir va ser un dia molt llarg. Emocionada per tot el què ha d’arribar. Espantada de veure que ens odien només per ser catalans.

Feina feta. Ahir vam poder demostrar arreu del món que som un petit país, molt gran.

Plagi, advocats i... otras cosas del montón

Algun abogado en la sala?
Resulta que el dia 21 de setembre, a la baixada de l’Àliga de Santa Tecla Tarragona, em trobo diverses persones amb la samarreta ‘Follow the Eagle’ que porta el meu dibuix de l’Àliga SENSE haver-me demanat permís.

Vaig publicar un escrit a les meves xarxes socials aportant imatges diverses i deixant la pregunta a l’aire: Alguna cosa a dir?

També vaig estirar del fil i vaig trobar a qui adreçar-me així que els vaig enviar un missatge. A les poques hores em van contestar excusant-se i avisant-me que ja havien tancat el grup del facebook i el seu compte a instagram. Que no volien ofendre ningú i que havien vist el rebombori a fb, tw i ig.

Primer em van explicar que ells van comprar el disseny en una plataforma online que ofereix serveix professionals al millor preu.. @Elance i que van acordar un preu amb un suposat dissenyador.

Clar això ja no són uns quants amics que… això ja és algú que s’aprofita de la meva feina per treure’n benefici. Els vaig demanar que em diguin exactament qui és aquest “professional” que està plagiant els meus dibuixos. I mentre esperava la seva resposta vaig contactar amb una advocada.

Tots els meus dibuixos estan sota una llicència de creative commons a la meva web. En la qual sempre se m’ha de mencionar la feina, no es pot treure’n profit econòmic sense el meu permís ni fer-ne obra derivada. I les meves imatges contenen un avís que diu que no es poden descarregar. Per tant la persona que ho havia fet … ho havia fet de manera deliberada, o així ho entenc jo.

Resolució del conflicte:

Ahir, diumenge 24 de setembre, vaig quedar amb les #followtheeagle i vam poder parlar. Primer diré que la persona responsable del plagi no ha volgut donar la cara, però en nom seu van venir tres noies, molt joves, en to conciliador. Bé, epr ser sincera alguna més que l’altra… Tot i així, em van demanar disculpes i em van assegurar que ja han tancat totes les vies de venda de la samarreta.

Em van explicar també que l’encàrrec a un dissenyador d’una plataforma era una mentida, fruit de la por en veure que jo anava a per totes i que havia contactat amb una advocada.

No prosseguiré amb la demanda. Però sí que treballaré per a què no em torni a passar i així la propera vegada estar preparada legalment.

També m’agradaria que se sabés d’una vegada que la cultura (a tots els nivells) té propietat intelectual. I que una cosa, és fer-ne ús a nivell privat i l’altra, molt diferent, fer-ne ús amb ànim de lucre.

Molts de vosaltres, seguidors meus de les xarxes socials, m’heu escrit aquests dies preguntant-me si podieu fer servir la meva feina per difondre quelcom. Jo encantada de saber que us agrada el què faig. I no tinc problema en la difussió sempre i quant se’m mencioni i, repeteixo, no hi hagi ànim de lucre a costa meva. Existeixen les llicències del creative commons i cada artista s’acull a la que més li escau. En el meu cas: No distribució comercial, no redisseny i sí difussió amb menció de l’artista.

Com sabeu els meus seguidors, és el quart any que per santa tecla algú/alguna empresa utilitza, sense permís, dibuixos meus per promocionar les festes de Tarragona. Jo m’he presentat dues vegades a concurs i no he guanyat. Si a la gent li agrada la meva feina, fins al punt d’agafar la meva imatge i no la oficial per felicitar les festes… alguna cosa falla, oi?

En fi, toca seguir treballant i agrair-vos de nou el vostre seguiment i recolzament.

I us espero a la meva botiga online on tinc altres dibus a banda de santa tecla i demés xarxes socials @anduluplandu 
www.etsy.com/es/shop/anduluplandu

Bona festa major! Visca Santa Tecla!


Altres articles relacionats:

expo col·lectiva amb la La Directa a Barcelona

Ultimant detalls per una expo col·lectiva amb la La Directa a Barcelona. Del 6 al 30 de setembre al centre cultural Euskal Etxea 

Barcelonins, què vindreu?

La Directa és una publicació de caire reivindicatiu en la què de vegades col·laboro il·lustrant articles d’opinió.

Abans de l’estiu em van proposar participar d’una exposició col·lectiva amb altres dones que també col·laboren a La Directa, i heus aquí, ja arriba el dia!

La inauguració serà el proper dia 6 de setembre (hora per confirmar) al centre cultural Euskal Etxea, Arc de Sant Vicenç, Barcelona.

Us hi espero!

 

 

Jugant amb els copic

La meva feina il·lustrada és principalment digital, amb la tauleta gràfica Wacom Intuos Pen.

Aquest estiu he pogut tastar la mel de treballar amb una Wacom Cintiq.

I també he tingut temps per jugar amb tècniques analògiques com l’acrílic i també els rotuladors Copic, amb base d’alcohol.

Totes i cadascuna de les tècniques té els seus pros i contres.. I suposo que és lògic pensar que cadascuna té el seu moment.

Per part meva em sento més còmoda amb l’opció digital, però reconec que amb els rotuladors he xalat com una nena.

Aquí us deixo alguns dibujaleos del meu estiu:

Quan t'encareguen el cartell de carnaval!

Ja fa 10 anys que vaig guanyar el concurs del cartell de carnaval de Tarragona juntament amb la Namíbia Coronado, quan vam ser (per uns dies) les ‘cremallera’. D’això n’ha plogut moltíssim!

Ara ja fa temps que no es fa concurs del cartell sinó que va per encàrrec. I resulta que oh bendita sort! el noi que abans gestionava aquests temes de cultura es va recordar del meu nom i d’una conversa a l’aire entre papers d’ara fa un any. Gràcies Hèctor. Quina memòria!

L’encàrrec era clar. Tot havia d’anar al voltant de què tothom a la ciutat s’implica amb el Carnaval. A Tarragona, literalment, embogim. Entre la baixada del pajaritu, la rua de lluiment, els travestis a la plaça i les revetlles i ploraneres… són uns dies intensos de riure i ballar per la ciutat.

Doncs això! El meu cartell vol reivindicar que sí, que hi ha dones espectaculars amb plomes a lo Río de Janeiro, però també hi ha nens disfressats de guineu, de gat amb sardina o de caputxeta sense llop i adults de Yo fuí a EGB que van vestits del dónde está Wally o de David Bowie.

També hi trobareu la Ploranera. Un record al cartell de fa 10 anys i també d’una de les parts que em semblen més delirants de la festa! La comparsa del dol que apareix el dia de l’enterro de la sardina i la crema del Rei Carnestoltes. I la meva cal·ligrafia. Que per aquesta vegada he escrit amb la meva lletra.

No us penseu que el cartell em va sortir a la primera. Remena que remena. Tot al voltant del hastag  ‘#jofaigelcarnaval‘. I dins d’aquí hi van entrar primer un Charlot i una Frida.. però el client volia personatges més genèrics que al final vaig canviar pel Wally i la Caperu.

Li vull donar també les gràcies a la Oxi, que m’ha donat llibertat total i que com diu ella ‘no mha emprenyat gaire’ . Un plaer Bego, espero que repetim un altre dia!

Us deixo imatges amb el resultat final. A veure què us sembla… Jo n’estic molt contenta de formar part del Carnaval. Perquè sí!!

#jotambéfaigelcarnaval!!!

Visca!

 

 

 

 

 

Mis dibujaleos per decorar espais bonics

I un dia una tal Vicky em diu ‘hola’ per instagram i comencem a parlar de disseny i il·lustració. Em diu que ha anat a veure l’expo Plural en femení i que és arquitecta. Jo miro la seva pàgina i ja m’emociono. Quines cases més boniques! La Vicky és Monapart Tarragona. I així la conec.

Però parlant-parlant em diu que també reforma cases. I m’ensenya lacasablanca.net. Un projecte personal on construeix i redecora espais lluminosos. I em demana una làmina per un raconet. Vol una planta. Vol verd… I jo que m’hi apunto!

Aquest n’és és el resultat… Ja veieu! Hi ha gent que té la sort immensa de viure en llocs com aquest. I és que la reforma que li ha fet la Vicky és merafabulàstica. I jo orgullosa que mi dibujaleo estigui tan ben posat donant una mica de verd al blanc. Un lujo!

Gràcies Vicky!

Si us agrada, podeu comprar aquesta làmina a la meva etsyshop:
https://www.etsy.com/es/shop/anduluplandu

VISIONS

Fa mesos des de Territoris Creatius, de Serveis Culturals de la Generalitat de Catalunya, em van encarregar una il·lustració per al catàleg museístic VISIONS. Per fi ja s’ha publicat el llibre! Tot un honor compartir pàgines amb altres il·lustradors i fotògrafs del territori.

Aquí us ensenyo la meva pàgina. Què són els Museus per a mi

 

Històric