Articles amb l'etiqueta "dibujaleos"

Feina feta

En motiu de protesta pels fets violents del dia 1 d’octubre a Catalunya, jo també m’adhereixo a la convocatòria de vaga general convocada per demà.

Catalunya és el meu país. Fa temps que ho sento així i després del què vam viure ahir arreu, els catalans estem més convençuts que mai que no podem seguir éssent part d’un país, Espanya, que ni ens vol ni ens respecta. Un país que utilitza la violència i vulnera els nostres drets com a poble lliure i democràtic que l’única cosa que demana es poder votar en un referèndum, l’autodeterminació.

Ahir la polícia Nacional i la Guàrdia Civil va carregar durament i sense proporcionalitat en contra gent que pacíficament estava (estàvem) manifestant el nostre dret a decidir d’una manera festiva.

Els mossos d’esquadra i cossos d’emergències, per contra, van protegir la població de forma exemplar. Gràcies.

Sensació de feina feta. Ahir vam poder votar. Amb urnes incautades en alguns punts del territori, amb violència per part dels cossos de seguretat espanyols, amb tensió i por, però també amb orgull i emoció.

Ja no es tractava de votar SÍ o votar NO. Només es tractava de poder expressar lliurement el què volem els catalans.

Tinc una barreja d’emocions. Sento orgull que el meu poble és pacífic i valent. Pena i tristesa perquè 840 persones van resultar ferides per defensar un procés democràtic. Vergonya de viure i veure situacions de violència contra àvies, contra nens i nenes, contra homes i dones que només fèiem cua per poder votar. Ràbia de veure totes les mentides que es diuen a Espanya sobre nosaltres. Cansada perquè ahir va ser un dia molt llarg. Emocionada per tot el què ha d’arribar. Espantada de veure que ens odien només per ser catalans.

Feina feta. Ahir vam poder demostrar arreu del món que som un petit país, molt gran.

Plagi, advocats i... otras cosas del montón

Algun abogado en la sala?
Resulta que el dia 21 de setembre, a la baixada de l’Àliga de Santa Tecla Tarragona, em trobo diverses persones amb la samarreta ‘Follow the Eagle’ que porta el meu dibuix de l’Àliga SENSE haver-me demanat permís.

Vaig publicar un escrit a les meves xarxes socials aportant imatges diverses i deixant la pregunta a l’aire: Alguna cosa a dir?

També vaig estirar del fil i vaig trobar a qui adreçar-me així que els vaig enviar un missatge. A les poques hores em van contestar excusant-se i avisant-me que ja havien tancat el grup del facebook i el seu compte a instagram. Que no volien ofendre ningú i que havien vist el rebombori a fb, tw i ig.

Primer em van explicar que ells van comprar el disseny en una plataforma online que ofereix serveix professionals al millor preu.. @Elance i que van acordar un preu amb un suposat dissenyador.

Clar això ja no són uns quants amics que… això ja és algú que s’aprofita de la meva feina per treure’n benefici. Els vaig demanar que em diguin exactament qui és aquest “professional” que està plagiant els meus dibuixos. I mentre esperava la seva resposta vaig contactar amb una advocada.

Tots els meus dibuixos estan sota una llicència de creative commons a la meva web. En la qual sempre se m’ha de mencionar la feina, no es pot treure’n profit econòmic sense el meu permís ni fer-ne obra derivada. I les meves imatges contenen un avís que diu que no es poden descarregar. Per tant la persona que ho havia fet … ho havia fet de manera deliberada, o així ho entenc jo.

Resolució del conflicte:

Ahir, diumenge 24 de setembre, vaig quedar amb les #followtheeagle i vam poder parlar. Primer diré que la persona responsable del plagi no ha volgut donar la cara, però en nom seu van venir tres noies, molt joves, en to conciliador. Bé, epr ser sincera alguna més que l’altra… Tot i així, em van demanar disculpes i em van assegurar que ja han tancat totes les vies de venda de la samarreta.

Em van explicar també que l’encàrrec a un dissenyador d’una plataforma era una mentida, fruit de la por en veure que jo anava a per totes i que havia contactat amb una advocada.

No prosseguiré amb la demanda. Però sí que treballaré per a què no em torni a passar i així la propera vegada estar preparada legalment.

També m’agradaria que se sabés d’una vegada que la cultura (a tots els nivells) té propietat intelectual. I que una cosa, és fer-ne ús a nivell privat i l’altra, molt diferent, fer-ne ús amb ànim de lucre.

Molts de vosaltres, seguidors meus de les xarxes socials, m’heu escrit aquests dies preguntant-me si podieu fer servir la meva feina per difondre quelcom. Jo encantada de saber que us agrada el què faig. I no tinc problema en la difussió sempre i quant se’m mencioni i, repeteixo, no hi hagi ànim de lucre a costa meva. Existeixen les llicències del creative commons i cada artista s’acull a la que més li escau. En el meu cas: No distribució comercial, no redisseny i sí difussió amb menció de l’artista.

Com sabeu els meus seguidors, és el quart any que per santa tecla algú/alguna empresa utilitza, sense permís, dibuixos meus per promocionar les festes de Tarragona. Jo m’he presentat dues vegades a concurs i no he guanyat. Si a la gent li agrada la meva feina, fins al punt d’agafar la meva imatge i no la oficial per felicitar les festes… alguna cosa falla, oi?

En fi, toca seguir treballant i agrair-vos de nou el vostre seguiment i recolzament.

I us espero a la meva botiga online on tinc altres dibus a banda de santa tecla i demés xarxes socials @anduluplandu 
www.etsy.com/es/shop/anduluplandu

Bona festa major! Visca Santa Tecla!


Altres articles relacionats:

expo col·lectiva amb la La Directa a Barcelona

Ultimant detalls per una expo col·lectiva amb la La Directa a Barcelona. Del 6 al 30 de setembre al centre cultural Euskal Etxea 

Barcelonins, què vindreu?

La Directa és una publicació de caire reivindicatiu en la què de vegades col·laboro il·lustrant articles d’opinió.

Abans de l’estiu em van proposar participar d’una exposició col·lectiva amb altres dones que també col·laboren a La Directa, i heus aquí, ja arriba el dia!

La inauguració serà el proper dia 6 de setembre (hora per confirmar) al centre cultural Euskal Etxea, Arc de Sant Vicenç, Barcelona.

Us hi espero!

 

 

Jugant amb els copic

La meva feina il·lustrada és principalment digital, amb la tauleta gràfica Wacom Intuos Pen.

Aquest estiu he pogut tastar la mel de treballar amb una Wacom Cintiq.

I també he tingut temps per jugar amb tècniques analògiques com l’acrílic i també els rotuladors Copic, amb base d’alcohol.

Totes i cadascuna de les tècniques té els seus pros i contres.. I suposo que és lògic pensar que cadascuna té el seu moment.

Per part meva em sento més còmoda amb l’opció digital, però reconec que amb els rotuladors he xalat com una nena.

Aquí us deixo alguns dibujaleos del meu estiu:

Quan t'encareguen el cartell de carnaval!

Ja fa 10 anys que vaig guanyar el concurs del cartell de carnaval de Tarragona juntament amb la Namíbia Coronado, quan vam ser (per uns dies) les ‘cremallera’. D’això n’ha plogut moltíssim!

Ara ja fa temps que no es fa concurs del cartell sinó que va per encàrrec. I resulta que oh bendita sort! el noi que abans gestionava aquests temes de cultura es va recordar del meu nom i d’una conversa a l’aire entre papers d’ara fa un any. Gràcies Hèctor. Quina memòria!

L’encàrrec era clar. Tot havia d’anar al voltant de què tothom a la ciutat s’implica amb el Carnaval. A Tarragona, literalment, embogim. Entre la baixada del pajaritu, la rua de lluiment, els travestis a la plaça i les revetlles i ploraneres… són uns dies intensos de riure i ballar per la ciutat.

Doncs això! El meu cartell vol reivindicar que sí, que hi ha dones espectaculars amb plomes a lo Río de Janeiro, però també hi ha nens disfressats de guineu, de gat amb sardina o de caputxeta sense llop i adults de Yo fuí a EGB que van vestits del dónde está Wally o de David Bowie.

També hi trobareu la Ploranera. Un record al cartell de fa 10 anys i també d’una de les parts que em semblen més delirants de la festa! La comparsa del dol que apareix el dia de l’enterro de la sardina i la crema del Rei Carnestoltes. I la meva cal·ligrafia. Que per aquesta vegada he escrit amb la meva lletra.

No us penseu que el cartell em va sortir a la primera. Remena que remena. Tot al voltant del hastag  ‘#jofaigelcarnaval‘. I dins d’aquí hi van entrar primer un Charlot i una Frida.. però el client volia personatges més genèrics que al final vaig canviar pel Wally i la Caperu.

Li vull donar també les gràcies a la Oxi, que m’ha donat llibertat total i que com diu ella ‘no mha emprenyat gaire’ . Un plaer Bego, espero que repetim un altre dia!

Us deixo imatges amb el resultat final. A veure què us sembla… Jo n’estic molt contenta de formar part del Carnaval. Perquè sí!!

#jotambéfaigelcarnaval!!!

Visca!

 

 

 

 

 

Mis dibujaleos per decorar espais bonics

I un dia una tal Vicky em diu ‘hola’ per instagram i comencem a parlar de disseny i il·lustració. Em diu que ha anat a veure l’expo Plural en femení i que és arquitecta. Jo miro la seva pàgina i ja m’emociono. Quines cases més boniques! La Vicky és Monapart Tarragona. I així la conec.

Però parlant-parlant em diu que també reforma cases. I m’ensenya lacasablanca.net. Un projecte personal on construeix i redecora espais lluminosos. I em demana una làmina per un raconet. Vol una planta. Vol verd… I jo que m’hi apunto!

Aquest n’és és el resultat… Ja veieu! Hi ha gent que té la sort immensa de viure en llocs com aquest. I és que la reforma que li ha fet la Vicky és merafabulàstica. I jo orgullosa que mi dibujaleo estigui tan ben posat donant una mica de verd al blanc. Un lujo!

Gràcies Vicky!

Si us agrada, podeu comprar aquesta làmina a la meva etsyshop:
https://www.etsy.com/es/shop/anduluplandu

VISIONS

Fa mesos des de Territoris Creatius, de Serveis Culturals de la Generalitat de Catalunya, em van encarregar una il·lustració per al catàleg museístic VISIONS. Per fi ja s’ha publicat el llibre! Tot un honor compartir pàgines amb altres il·lustradors i fotògrafs del territori.

Aquí us ensenyo la meva pàgina. Què són els Museus per a mi

 

Bones festes!

Ja arriba Nadal, dies d’estar amb la família i amics i fer i rebre regals. Vols idees per regals originals i de proximitat?

On comprar mis dibujaleos:

Ah! També trobaràs mis dibujaleos a la meva botiga online etsy:

https://www.etsy.com/es/shop/anduluplandu

Bones festes!

Entrevista a TAC12

Tot a punt per Nadal.

On comprar mis dibujaleos:

Ah! També trobaràs mis dibujaleos a la meva botiga online etsy:

https://www.etsy.com/es/shop/anduluplandu

El dimarts vaig sortir a la tele local! Em va entrevistar el Jordi Vinyoles i el Xavier Lozano al programa #femquepassi entre mis libricos, totebags, prints, banderoles i el llarg etcera que és anduluplandu!

Així em coneixeu una mica més

 

 

Mi librico il·lustrat 'El Teo i la Quima'

El dia 30/11 presento el llibre il·lustrat sobre els gegants del col·legi Sagrat Cor de Tarragona, el Teo i la Quima… (i els nanos i la Vaca i el Tigre).

Ha estat un llibre molt bonic de dibujalear, perquè són clients d’aquells que et deixen fer. Que confien en tu. Que et deixen posar el teu punt de locura a les il·lustracions que acompanyen un text principalment descriptiu. El llibre l’ha escrit la Lourdes Gras, juntament amb un grup de professores i pares, que són qui va trobar, ara fa 50 anys, els gegants d’aquest col·legi i en van propiciar la seva recuperació.

Se’n va fer un VERKAMI amb el reclam de “i les il·lustracions d’anduluplandu” per a poder fer la producció del llibre i es van aconseguir els diners ben ràpid! visca!

Au doncs, espero que us piqui la curiositat i m’acompanyeu el proper dimecres 30 de novembre a les 19h al col·legi Sagrat Cor. Hi haurà regals i diverses sorpreses durant l’acte per a tots els què vingueu!

Us deixo alguna imatge per anar fent bullir l’olla

expo col·lectiva 'Plural femení' al MAMT

Ja està en marxa la col·lectiva ‘Plural femení: l’emergència’.

Gràcies a tots els que ens hi vau acompanyar. I els que no vau poder venir a la inauguració, no patiu! L’expo estarà al museu fins al gener

Gràcies a la Rosa Ricomà, a l’Antonio Salcedo i a l’Enric, que quasi el deixo sense esmorzar!

En el meu cas em feia especial il·lusió presentar l’obra ‘Los Vivarachos’ i també el Leonard Cohen blau. No l’havia penjat mai enlloc i va tenir bona rebuda.

També vaig fer una còpia de gran tamany de ‘Junts’, el dibujaleo que més us ha agradat fins ara.

Tot el que passa amb ‘Junts’, és una barreja de sensacions, entre vergonyota, perquè els protagonistes som jo i mi medio limón i pessigolles d’emoció perquè veig que us agrada, i perquè cadascú se la fa seva amb la seva pròpia història. Uns han demanat per anar a viure junts regalant la làmina, d’altres s’han demanat per casar… en fi, tot coses bones.

I que duri!

Notícia al Diari de Tarragona: http://www.diaridetarragona.com/naltros/75168/ellas-pisan-fuerte-en-el-museo

Recordeu:

Plural femení. L’emergència.
Al Museu d’art Modern de Tarragona
Del 16 de novembre al 15 de gener