Articles amb l'etiqueta "curiositats"

lemon tree

Sempre, des de ben petita, he volgut tenir un arbre llimoner! Fa molt bona olor i m’agraden molt les llimones i el color groc… però mai m’he atrevit a plantar-ne cap perquè jo no tinc un jardí… tinc un balconet petit petit, que està farcit de flors i torretes

Avui és santa Bet (isabel de portugal) i la meva família m’ha regalat un arbre llimoner! Estic més contenta que un gínjol.

Ja li he fet un raconet al balcó. Us ensenyo com n’és de bonic.

 

Una entrevista molt musical!

Hola! qui ho anava a dir que ea mi em podien preguntar sobre musica! qui em coneix ja sap que jo sóc més de ràdio… Tot i que sovint, sobretot quan treballo, escolto música.

Ara m’ha agafat fort amb el swing i el lindihopeo en general. Però aquí us explico una mica sobre els meus gustos, en aquesta entrevista tan xaxi que m’han fet els amics de La Nova Escena!

gràcies!!

 

Tap dance

Sóc bailonga per naturalesa. I de vegades els peus se m’envan sols. Sense saber-ne, el món del swing i del claqué sempre m’ha atret. Per la seva vessant divertida i aeròbica.

Portava una temporada que no trobava ni el moment ni la manera de fer esport. Massa temps quieta. Massa hores davant l’ordinador treballant. Vull fer moltes coses i sovint em trobo amb problemes d’horaris… Però aquest any nou m’he posat les piles. I estic disposada a tenir temps de fer tots aquelles coses que sempre he dit que volia fer!

Ja estic més que puesta amb el running. He trobat un grup de personetes motivadores que m’han fet arribar en 5 dies als 7km nosntop! Al·lucino mandarines! Que cansada, però que bé! que em sento després de còrrer.

I pel meu cumple, mi nòviomaravilla, em va regalar un parell de sabates per ballar claqué!! (mi pasión secreta) doncs bé… dimarts vaig començar les classes!! I és… GENIAL! Que difícil convinar mans, cap i peus… Però que divertit!

Instruccions: Com dir bé anduluplandu

Sovint em diuen que el meu nom/marca costa molt de dir…

Anduluplandu prové de la meva infància. És un joc al qual jugava amb la meva germana, 12 anys més gran que jo, quan jo no aixecava un pam de terra. M’agrada la seva sonoritat, la seva història i també que per a dir-ho bé t’has d’esforçar una mica… Però ja ho veureu, no tan difícil com sembla! Els què vau assistir al Pechakucha de febrer us vaig poder demostrar que no és tan difícil… Us ho asseguro!

Proveu de repetir en veu alta: AN DU LU PLAN DU… i ara tot junt.
A què és fàcil!? Oi que mola?

la meva setmana santa

Entre encàrrecs urgents i dies de caloret. Estic aprofitant per cuinar coses que requereixen més temps i m’estic aficionant a la cuina vegetariana. Durant l’hivern he fet un curs amb Viki&Elena i realment ha estat molt productiu.

Però que ningú s’espanti que no he abandonat el jamoncito güeno ;p

Sé que normalment escric sobre il·lustració i disseny gràfic, però volia aprofitar aquests dies de semivacances per mostrar-vos mis pinitos culinários al blog.

Cub de Rubik

Sempre m’ha costat molt jugar amb el cub de rubik. requereix perícia i paciència… i té l’habilitat de treure’m de les meves caselles. Diria que no he aconseguit mai completar-lo… i si algun dia ho faig, em faria una ràbia màxima que algú me’l desmuntés de nou.

La ment que va crear aquest coi de joc infernal era molt … especial. Et posa a prova sí o sí.

Avui estava jo esmorzant i de sobte hi he pensat.

No tinc cap trenca coscles a casa.. No m’han agradat mai. Poden amb la meva paciència. Però potser és que hi he somniat? No ho sé pas… però m’ha vingut al cap aquesta absurda analogia.

La vida és un cub de Rubik.

Un trenca coscles que costa molt però que quan aconsegueixes petits avenços et fa sentir d’allò més bé.. És com tenir una empresa. Costa i costa però quan les coses van sortint, encara que sigui per un minut… et fa sentir súper feliç!

Això sí… no val adormir-se a los laureles


 

Vida: Plena de colors, complicada, brillant, divertida, emocionant, desafiant, bonica…

Cub de Rubik: odi

#rubikcube #illustration #dibujaleao#drawing #colors #ideesquevenenivan

 

Disseny editorial; quina lletra triar?

No sóc molt donada a escriure posts educatius en aquest bloc, però he trobat literatura al voltant d’un tema que em sembla fascinant: com escollir la tipografia més adequada per a un llibre, revista o cartell. Espero que us serveixi com a mi

En disseny editorial, a l’hora de triar la tipografia per a una publicació ens fixem en diferents aspectes, sobretot gràfics, com que la tipografia sigui bonica, el seu caràcter, el color de la taca del text, etc …

A l’hora de triar una tipografia no només cal fixar-se en els aspectes gràfics, sinó també en l’idioma en què s’ha de compondre el text, la nacionalitat del tipògraf, si el text inclou moltes paraules estrangeres, si hi ha una paraula «clau» en el text que es repeteix molt, etc …

És en aquests detalls on s’aprecien les diferències de les tipografies, on es veu un bon dissenyador que es preocupa de la tipografia i la qualitat d’una edició.

L’exemple que he trobat està maquetat, d’esquerra a dreta, a Adobe Garamond, Adobe Garamond Pro i Bèrgam Std.

Està compost amb bandera a la dreta perquè la justificació no distorsioni la prova, òbviament sense kerning, ni tracking.

Fixeu-vos quantes coses cal tenenr en compte … no es tracta només de dir: aquesta m’agrada o aquesta no.

fuente: http://nosolonicosh.blogspot.com.es

http://letritas.blogspot.com.es/

A la presentació del Fet a Tarragona..

Ahir es va presentar una nova revista en paper de la ciutat, feta a Tarragona per gent de Tarragona.

Quin nom més encertat!!  http://www.fetatarragona.cat

Amb un disseny de qualitat (via Mènsula) i temes d’interès local aquesta revista pretén ser diferent, pretén explicar històries petites de la gent d’aquí, tal i com va dir el seu director, Ricard Lahoz, històries de superació, de valentia, d’esforç i d’il·lusió.

A la portada del primer número (casualitats de la vida) hi surt una noia amb la meva samarreta de VingaValents!! jajaja Un sorpresón!  :)

Els jardins del Metropol eren plens de gom a gom. Moltes autoritats i molts amics entre els valents! Llarga vida a aquesta iniciativa!

I sabeu què?? entre tots els subscriptors d’abans del dia 13 de setembre se sortejarà un lot de productes teclers:

una ampolla de chartreuse, un barrilet i … tara ra tatxan!! Una samarreta anduluplandu del bestiari!!!!!!!!!  cortesia del Negrito i la Negrita.

Me n’alegro de posar el meu granet de sorra en un projecte tan especial.

Aquí teniu la info: http://www.fetatarragona.cat/fes-te-subscriptor-del-fet-i-guanya-un-kit-especial-de-les-festes-de-santa-tecla/

modernillo vs gafapasta

Diferencias fundamentales:  modernillo vs gafapasta

Las cosas claras:
  • Ambos tienen mp3…
    • El modernillo: Lo ha comprado de última generación en FNAC
    • El gafapasta: Lo ha conseguido con los puntos de El País, abonando una simbólica cantidad.
  • Ambos viven en Madrid o Barcelona tarde o temprano…
    • El modernillo: Se ha ido a hacer un master de Documental creativo a la Pompeu Fabra, o alguna cosa también muy cara de diseño gráfico.
    • El gafapasta: Ha ido a buscarse la vida. El trabajo basura que más le aportaría es ser uno de esos personajillos de chaleco verde con rayas amarillas que pululan por los pasillos de la FNAC. Sintiéndose realizado al recomendar a los clientes sobre música y cine por la que luego será conocido como “el/la gafapasta ese del FNAC” en la zona.
  • Ambos van a festivales de música…
    • El modernillo: Va a pasarse de drogas y a meter fichas, a diestro y siniestro.
    • El gafapasta: Se toma una buena cervecita/Gintonic -de las de verdad, tipo Judas- y comenta con la chica de al lado las veces que han visto anteriormente directos del grupo.
  • Ambos escuchan Radio3…
    • El modernillo: Escucha “Siglo XXI“, “Delicatessen”, “Músicas posibles“. Ha buscado en google cómo son físicamente Jesús Ordovás y Virginia Díaz, She & Him…
    • El gafapasta: No se pierde “La ciudad invisible“, “Diario pop“, “Trópico utópico“, “El ambigú“, etc. etc. Se sabe el punto del dial de Radio3, Icat FM… en varias ciudades.
  • Frente a las nuevas tecnologías…
    • El modernillo: Va sobrado, controla con soltura los entornos de Mac y Windows. No hay elemento de última generación digital que se le resistan. Edita siempre con photoshop todas sus imágenes.
    • El gafapasta: Más habituado al mundo analógico. Sigue siendo un amante de las técnicas de toda la vida. El revelado de fotos en B&N le parece la cima de la fotografía. Controla las nuevas tecnologías pero ama por encima de todo lo tradicional y su belleza.
 
Podéis leer más sobre esto en la web origen: http://www.frikipedia.es/friki/Gafapasta

Què vol dir anduluplandu?

Quan érem petits, no ens podíem banyar fins dues hores després d’haver dinat, i, amb una mica de sort, això passava a les cinc de la tarda. Quan érem petits, mai de la vida fèiem pipí a la piscina, perquè tothom sabia que l’aigua es tornava vermella al voltant de l’autor del delicte. Quan érem petits, no ens podíem empassar el xiclet, perquè s’enganxava als budells. Quan érem petits, no bevíem aigua freda si suàvem, menjàvem pastanagues per tenir bona vista i espinacs perquè tenien molt ferro. Les llaminadures ens feien caure les dents. Si ens cremàvem, ens posàvem oli d’oliva a la ferida, i els ulls es desinfectaven amb camamilla. Quan érem petits, jugàvem a creuar els ulls, i ens escridassaven amb l’amenaça que si algú ens donava una empenta ens podíem quedar guenyos per tota la vida. Passàvem hores recollint el plàstic dels paquets de tabac, per enviar-los no se sap on i que li donessin una cadira de rodes a algú que la necessités… 

(Fragment :: Susanna Barquin)

Quan érem petits jugàvem a jocs de mans com “el conejo de la suerte” o l'”anduluplandu”. Hi havia les “caniques” i els papers d’olor per intercanviar. Les fotocòpies del Goku i els Casio-calculadora.

Què és anduluplandu?
És un joc de mans infantil acompanyat d’una cantarella sense sentit que diu així:
Anduluplandu, andulusep, bom, bom, bom, bom, du anea, wandinami, a wandinami, sep, bom, bom, bom, bom, sep, sep.
De caràcter lúdic és una cançó que esdevé divertida a qui la canta ja que qui ho escolta, com a tercer, no entén absolutament res d’aquest llenguatge inventat. Hi ha altre cançons que es perfilen amb lletra incomprensible però que esdevenen un joc en sí mateixes.

Perquè anduluplandu?

És un joc de mans amb què jugava amb la meva germana, 12 anys més gran que jo. M’agrada la seva sonoritat i l’alegria que desprén el mot en sí i els records que em porta.

Primer va ser un fotolog on hi penjava dibuixos de llibreta i un blog on hi escrivia relats inventats, trossos de vida com un diari. 

L’any 2012 vaig fer un click a la meva vida i va comportar que la marca anduluplandu comencés el seu creixement com a marca de disseny gràfic i il•lustració. Aquí hi entra tot el que tingui a veure amb la comunicació: disseny web, marca corporativa, cartels, retrats, dibuixos i producte propi que venc sota el concepte dibujaleo.

Gràcies a les xarxes socials he pogut fer crèixer anduluplandu conscient de què encara em queda molt per fer!