Articles amb l'etiqueta "col·laboracions"

Mis dibujaleos en tèxtil

Avui us vull explicar que ja podeu comprar samarretess, bodies i totebags amb algunes de les meves il·lustracions a LolaCamisetas!

Comencem per Mi Fridita! Poc a poc anirem afegint nous dissenys, espero que us agradin

LOLA CAMISETAS

Frida by anduluplandu a LolaCamisetas

Poc a poc vaig expandint les meves il·lustracions a botigues. És difícil escollir bé què vendre i a on vendre! Bàsicament em fixo en què hi hagi feeling amb el botiguer/a i que ell o ella apreciï i valori l’esforç que hi poso en la meva feina. De moment he tingut sort

Jo i la Núria, la meva shoppera. Qui m’ajuda a porta run control de l’stock i les vendes. No és feina fàcil i ella és la millor!

On podeu comprar dibujaleos anduluplandu:

Online 

La meva botiga online

 

Allibera Adrenalina

Aquesta és la imatge que he dissenyat per a les cabres del C.E. Alliberadrenalina i la seva Marxa de l’Aigua de Sant Magí que se celebrarà de la mitjanit del 12 al 13 d’agost amb un recorregut de 65 km.🐐💦

Tot un honor nois!!

I ja que hi era, també els he dissenyat una samarreta xula xula >
Si la voleu >> https://kupeka.com/eventos/19/aigua-santmagi-2017
També la podeu comprar a La Roca Foradada

Micro taller a la Biblioteca dels Pallaresos

Sabeu què…? El 2 d’abril de 1805 va nèixer l’escriptor danès Hans Christian Andersen, i arreu del món se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.

Per commemorar-ho, la Biblioteca Municipal Mercè Rodoreda dels Pallaresos m’ha convidat a fer una petita xerrada/taller per als més menuts del poble. No esperàvem tanta gent! Una trentena de nens i nenes han vingut supermotivats al evento.

Ha estat superdivertit!

Primer una nena ha llegit una relat molt bonic de Sergei Makhotin que parlava dels món imaginaris que es poden viure a través dels llibres. I després jo els he explicat qui és anduluplandu i què faig breument abans de començar un taller de construir personatges a partir de figures de paper geomètriques. Aquí us deixo amb algunes imatges.

Li vull donar les gràcies per convidar-me a la Noèlia i sobretot li vull agraïr que hagi retallat centenars de rodones, triangles i quadrats de totes les mides i colors possibles

 

 

 

Sóc una singular soul!

El Luís de Miguel té un projecte artístic on retrata gent de Tarragona. El projecte es diu Sigular Souls. I fa dues setmanes em va contactar via redes (qui diu que no serveixen per a res?!) per si m’atrevia a posar-me davant de la seva càmera i deixar-me retratar en primer pla i en blanc i negre.

uuuuf.

Jo no coneixia pas la seva feina d’entrada… però vaig mirar-me la seva galeria i vaig pensar: Quin honor formar part d’aquest postureo tarragoní! Entre el Vinyoles, el de la Salut, el Segovia… I després de consultar-ho amb el coixí, vaig dir-li: clar que sí!

A mi em costa que em facin fotos. Suposo que és una mania força habitual. Sóc del riure fàcil i nerviós  i al final sempre acabo sortint amb els ulls que semblen dos mitges llunes o ensenyant tota la dentadura com si fos un cavall o fent ganyotes. I encara em veig pitjor ara, que estic enmig del tediós procés de deixar-me crèixer els cabells (altra vegada) i diguem que no seria el meu millor moment.

Tot i això, m’agradaria donar les gràcies al Luís… que tot i al principi posar-me la por al cos i dir-me que no em deixaria vetar cap imatge… La seva feina m’ha deixat sense paraules. M’hi falten unes galtes ben vermelles…^^! però sí, són fotos boniques, netes i on ei! m’hi veig afavorida i tot :p

Reconec que ha tingut paciència amb mi… perquè sí, no ens enganyem… Això és així: si una foto no trasmet, per un gest, una mirada o un cabell indomable, la imatge que tenim de nosaltres mateixos… Ja pot venir qui sigui a dir-me el contrari, que jo pensaré que no surto bé.

Amb tot us animo molt-molt a passar-vos pel seu web i fer un ull a tots els singulars que hem passat per davant del seu objectiu, sense filtres!

luisdemiguelfoto.com/singulars

Podeu veure el seu treball com a fotògraf a:

 

 

Mis dibujaleos per decorar espais bonics

I un dia una tal Vicky em diu ‘hola’ per instagram i comencem a parlar de disseny i il·lustració. Em diu que ha anat a veure l’expo Plural en femení i que és arquitecta. Jo miro la seva pàgina i ja m’emociono. Quines cases més boniques! La Vicky és Monapart Tarragona. I així la conec.

Però parlant-parlant em diu que també reforma cases. I m’ensenya lacasablanca.net. Un projecte personal on construeix i redecora espais lluminosos. I em demana una làmina per un raconet. Vol una planta. Vol verd… I jo que m’hi apunto!

Aquest n’és és el resultat… Ja veieu! Hi ha gent que té la sort immensa de viure en llocs com aquest. I és que la reforma que li ha fet la Vicky és merafabulàstica. I jo orgullosa que mi dibujaleo estigui tan ben posat donant una mica de verd al blanc. Un lujo!

Gràcies Vicky!

Si us agrada, podeu comprar aquesta làmina a la meva etsyshop:
https://www.etsy.com/es/shop/anduluplandu

En Teo i la Quima

Estic en un projecte de micromecenatge, a través de la pàgina Verkami, per publicar un conte explicant la història els nostres gegants. Ens ajudareu?
Els diners recaptats ens serviran per finançar part dels costos d’edició, il·lustració i impressió per poder dur a terme un projecte d’alta qualitat.
A més, a tots els mecenes us oferirem recompenses en proporció a la vostra col·laboració: el conte, motxilles, vanos, gorres, retallables dels gegants i invitacions a la presentació del conte!
També ens podeu ajudar fent difusió del projecte Verkami, explicant-ho a amics i familiars, compartint l’enllaç a les xarxes socials.
En Teo i la Quima us donen les gràcies,
http://vkm.is/enteoilaquima

Oh my cat manuel moranta!

A partir de l’exposició oh my cat! han sortit altres projectes!

Avui hem fet un taller de poesia il·lustrada amb el Manuel Moranta i alumnes de 3r ESO de l’institut Pons d’Icart de Tarragona. Alguns alumnes estaven molt motivats quan els hem fet reinterpretar una frase que ells mateixos havien escollit. Han sortit coses molt interessants

El Manuel és un crack. Mireu el seu web: manuelmoranta.com

I jo també m’he animat a fer la meva “dibujafrase”.

Així va ser el Minipop 2016!

Aquest finde vaig fer un taller amb nens i nenes d’entre 4 i 8 anys (i alguns pares i mares) al Minipop! Va ser molt divertit veure com no tenen cap mania de pintar-li de lila la cara a un nen, o que un ós pot ser de colorins i una guineu de color verd! Aquí us deixo algunes fotos resum de com va anar! Jo molt contenta de participar-hi!! Gràcies Núria per donar-me un cop de mà. U R de best!

 

Al minipop 2016!

Aquest cap de setmana us espero a tots i totes per a fer un taller de titellles de dit al Festival minipop!

Pares, mares, tiets, tietes, avis, àvies, padrins, padrines, etc. podeu acompanyar als menuts a construir-se el seu amic miniió! 

Us deixo la localització exacta del taller al Passeig de les Palmeres de Tarragona. I alguna imatge perquè veieu de què es tracta.

Us hi espero a partir de les 17:30h!

 

Feliç dia internacional de la dona

Perquè sí… encara necessitem tenir un dia que commemori que som dones.

Us deixo amb aquesta il·lustració que he fet per a la revista setmanal ‘La Directa’ en motiu del 8 de març: https://directa.cat/

La dona i la ciència.

I perquè he volgut dibuixar a Madame Curie? Perquè va haver de superar les dificultats socials que en el seu temps suposaven ser dona i arribar a revolucionar la ciència. No va voler estar a l’ombra del seu marit i va ser valenta davant la desigualtat social de l’època.
Un plaer col·laborar amb vosaltres!

Xerrada a les Jornades de Promoció de l’Emprenedoria

Ahir vaig participar de les Jornades de Promoció de l’Emprenedoria a l’institut Pere Martell de la laboral de ‎Tarragona juntament amb els companys de Mediaframe, Thinkin estudio i Torregràfic. Tot i que els alumnes tenien un perfil més aviat tècnic i jo semblava lalocadelosdibus, crec que me’ls vaig guanyar… sobretot en el moment en què em vaig haver de barallar amb l’entorn windows (arg!)

Bromes a part, va estar molt bé aquesta iniciativa. Els alumnes van poder saber de primera mà amb tots els problemes (i coses guais també) amb què ens trobat els què fa uns anyets vam decidir tirar els nostres projectes de negoci endavant. Cada un fill del seu pare i de sa mare, però en general tots 4 vam coincidir en què emprendre és molt enriquidor. Ser el teu propi cap, treballar del què t’agrada… però que els impostos són un terrible mal de cap, que pressiona i pressiona i de vegades pot arribar a ofegar…Tan de bo hi hagués una solució…

I també vam coincidir en què, al cap del dia, encara que treballis mil hores, sempre hi ha un moment de recompensa absoluta. En el meu cas, avui per exemple, acabo de vendre el meu primer producte via la tenda online!! Estic més que feliç que una persona de Málaga s’hagi interessant en el què jo faig, i que tot i que a etsy som milers d’artistes amb milers de propostes artístiques a la venda.. aquesta persona hagi triat comprar-me a mi un dibujaleo.

No hi cabo d’orgull i felicitat!!

Us deixo algunes imatges d’ahir.

Gràcies per convidar-me Merche de Tarragona Impulsa!
I super gràcies per les fotos BEPUNT

Una entrevista molt musical!

Hola! qui ho anava a dir que ea mi em podien preguntar sobre musica! qui em coneix ja sap que jo sóc més de ràdio… Tot i que sovint, sobretot quan treballo, escolto música.

Ara m’ha agafat fort amb el swing i el lindihopeo en general. Però aquí us explico una mica sobre els meus gustos, en aquesta entrevista tan xaxi que m’han fet els amics de La Nova Escena!

gràcies!!

 

Aparador il·lustrat per Nadal

  • Concepte i disseny de l’aparador de Nadal: Caro Costa.
  • Mà d’obra i penjador de baldes: Melcior Bustos.
  • Il·lustracions: anduluplandu.

Tot i que durant aquest projecte jo he passat la grip… ha estat un plaer col·laborar amb la Caro i el Melcior. Tan de bo moltes més botigues de la ciutat cuidessin el seu aparador tant com ho fa El Lloro. Cada festivitat s’ho curra moltíssim i cuida la seva finestra al carrer fins al mínim detall.

Molt contenta d’haver treballat amb la Caro, cosa que no havia fet mai abans. Un cap ple d’idees que m’ha ensenyat molt… per exemple a fer les coses més a poc a poc i a utilitzar la pistola de silicona! És una crack.

Per què no puc treballar gratis?

He fet molts favors (laborals) i col·laboracions sense ànim de lucre per associacions i amics íntims o familiars directes, però i sense ànim de semblar una persona poc altruïsta, us vull compartir aquest humil esquema per explicar d’una manera clara el per què no puc treballar sense cobrar. Òbviament hi ha ocasions que valen la pena (retorn amb difussió, prestigi, etc.) i amb les quals estic disposada a fer un esforç, però per sistema m’agradaria que tothom entengués que ser dissenyadora gràfica i il·lustradora no comporta nadar en l’abundància econòmica i que per tant, jo he de cobrar per la meva creativitat

De tota manera… hi ha projectes i projectes, així que tot és parlar-ho.