Articles amb l'etiqueta "amor"

Atemptat a Barcelona i Cambrils

Quan passen coses així, tot el teu petit univers tremola. Problemes que et treuen el son, queden reduïts per la imperant necessitat de saber que tots aquells qui t’importen estan bé. Estan bé.

Amb un boig no s’hi pot pas enraonar.

Solidaritat amb Barcelona i Cambrils.

Por. Ràbia. Tristesa.

Feliç dia de la mamma!

He estat fora, de minivacances de carretera i manta, i no he arribat per per poder fer un post per celebrar el dia de la mare.

Però és igual, perquè ella, la meva mamma, sap que per a mi és única. I aprofito aquest dibujaleao que vaig fer fa un temps per deixar-ne una petita constància pública.

Retrat il·lustrat pel Joan i l'Ari ::

La Mariona li volia regalar al seu germà Joan un regal original per celebrar la seva boda amb la guapa Ari. Així que fa un parell de mesos es va posar en contacte amb mi per fer-li un retrat il·lustrat.

Aquí teniu el resultat. Mireu quin munt de coses mones vam acabar fent:

un quadre, unes xapes-detall per als convidats, un photocall, unes samarretes per a l’staff d’organització… Una boda molt handmade que segur que va ser un èxit!!

Estic frisosa per rebre alguna foto de la festa.

Segur que estaven guapíssims! i segur que serà per sempre

Els 30 d’ara són els nous 20!

Muntar un esdeveniment per a 60 persones no és gens senzill. I tot i que m’agraden les festes (i ja n’he muntat unes quantes a nivell personal) aquesta havia de ser més que una festa d’aniversari. Per què? perquè n’he fet 30! necessitava l’assessorament experimentat de l’amiga everama, que sap el què es fa i s’ajusta a la personalitat que calgui. Tot havia de tenir el seu sentit, tot havia d’estar perfectament harmonitzat i tot havia de tenir un perquè. De la gràfica se n’ocupava anduluplandu, del conjunt de la festa i la organització la Noemí.

Fent broma s’hagués pogut dir “la festa del formatge” però vaig decidir que, ja que ningú em posa l’edat que realment tinc, el lema de la festa havia de ser: els 30 d’ara són els nous 20! I aquest és l’esperit…

Així podies escollir entre xuxes, patates 3D, Trina Naranja, ponche de vermout, bocates de nocilla, formatge a tort i dret, vi, pasta remenada, bocatti de fromage, tomàquets xerris i un munt de punyetes culinàries més. Bravo Noe, que saps fer raves en forma de ratolí! El pastís, boníssim, van ser 3 cocs de la meva germana, sense orelles de Mickey Mouse (sublim).

Els triangles són molt presents a la meva història de vida, que es confon inevitablement amb la de l’anduluplandu. I havien de ser el tema principal de la festa. Banderoles festives decorades amb tons frescos i divertits, puntets i paper kraft, washi tape en abundància i tot molt kuki-kuki style. Alegria alegrosa, que només són 30! Globus voladors al sostre,  perquè segueixo sent una nena, i parets de pissarra per poder-hi deixar missatges.
Gràcies als que van ajudar amb la festa. La mamma i papa amb els entrepans capritxosos, el Txomin mensulero amb la súper web secreta per penjar les fotos, l’Agustí de píxelmoreno amb les increïbles fotos de la festa (us recomano el seu web) i els bons amics que em van ajudar a escollir la música (Àlex, Agus i Cha).
Us deixo algunes imatges de la festa.
Molta gent, molta alegria, molt bona companyia.
Va ser un gran dia.




Morena, sube que te llevo.

Sitges 1960.

La peluquera catalana estaba enamorada del buscavidas zamorano. Un genio inventor que podía trabajar de barbero, de vendedor ambulante o de cocinero. Daba igual mientras pudieran estar juntos.

Luego vino ella, mi madre. La pequeña ochomesina que lloraba para hacerse oír en un mundo de color gris bajo la sombra de Franco. La espabilada morena pizpireta de cara sonriente y ojos rasgados que hacía suspirar al abogado flaco y decidido. Él insistió y con su voz dulce y ojos de caramelo la conquistó.

Eran tiempos difíciles, dónde un fin de semana en motocicleta por la costa se convertía en un lujo para pocos. Pero el abuelito consiguió ahorrar cuatro pesetas para sorprender a Josefa.

Tiempo después el abogado se armó de valor y le pidió la mano a mi madre, una mujer fuerte multitarea, que puede coser un botón, sacarse una carrera, dar clase de francés a alumnos pre adolescentes, cocinar los mejores macarrones del mundo o escribir una novela con una mano, mientras con la otra hace crecer a sus tres retoños.