Aquest cap de setmana he anat al Petit, un gran festival de disseny gràfic que se celebra a Tarragona.
Com que els organitzadors volen un format de festival petit, la llista d’assistents és tancada. Tot molt casolà, en un entorn d’arbres i natura que li donava encara més aspecte de trobada d’amics, perquè al final, tots ens coneixem. La Comella és un lloc fantàstic. Sembla que no siguis a pocs kilòmetres de la ciutat. En Rufino Mesa, és tot un personatge. L’antic professor de l’EADT va arrencar les jornades explicant el significat d’aquest indret ple d’escultures i pedrots gegants. És el seu llegat. El seu autoretrat, va dir.
Després els impressors tipogràfics de l’Anacrònica van fer-nos recordar, entre nervis, l’amor per la locura de la nostra feina. Fer arqueologia per trobar allò que el cap s’imagina i fer-ho possible.
L’estudi La dissenyadora ens va explicar que, de vegades, feines no remunerades però fetes donant el 100% de tu poden portar-te a coses inesperades, com un Laus. O que hi ha clients que són fatals, però que cal donar-li la volta i d’alguna manera treure’n profit.
Finalment la Rosa Llop ens va fer debatre sobre la presència a les xarxes socials, encara que el seu tema inicial eren les interfícies gràfiques. Hi he donat moltes voltes aquest cap de setmana a ser o ser-hi a facebook. Ja he expressat la meva opinió a la app i s’ha generat un petit debat a la meva pàgina. Gràcies a tots i totes per dir la vostra. Entre tots n’aprenem.
Entenc que al facebook s’hi ha de ser… però és una mica frustrant tenir la sensació que el què hi penjo, tot i tenir 1.351 seguidors, no arriba a més de 100.
Un cap de setmana intens, però motivador.
Gràcies Petit!
