La cançó del soldadet

I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
es tranquil·litza repetint
què farà, on anirà, si sobreviu:
“Aniré a ma mare ben vestit
i, abans que res, li hauré de dir
que em perdoni per tractar-la sempre així;
aniré a la Margarida a fer-li un fill
per, només veure’l, intuir
que l’estimo més del que m’estimo a mi”.
– Manel – 10 milles per veure una bona armadura

Parlem de rens / hablamos de renos

Con libertad saltaba el reno…. absorto en sus pensamientos sin saber que alguien le espiaba los movimientos.  El cazador agazapado entre los matorrales le seguía el rastro hacía días. Era un ejemplar único, azul como el mar. ¿de dónde había salido esa criatura mágica de la naturaleza? Le darían mucho dinero por mostrarlo al público, la gente haría cola para contemplarlo disecado entre cristales, él recibiría un reconocimiento merecido y se haría famoso. ¿A qué esperaba? Había algo que le mantenía en un estado de ensoñación… sentía su propia respiración y no se veía capaz de apretar el gatillo de su vieja Remintong. ¿Pero por qué? De repente una profunda melancolía le sobrevino y aflojando los músculos se echó a llorar. No podía matarlo, no merecía morir. ¿Qué estaba haciendo con su vida? ¿cómo había llegado a ser un asesino de renos? ¿Dónde quedaba la magia que provocaban esos esbeltos seres? De pequeño su abuela le había enseñado a amar a la naturaleza.. en su desván tenía cajas amontonadas llenas de fotografías de mariposas, flores y toda suerte de animalitos graciosos… Pero des de que Marieta le abandonó por un cuenta cuentos, su moral había sufrido muchos altibajos. La extrañaba, pero sabía que ella a él ya no. Absorto en sus pensamientos sin saber que alguien le espiaba los movimientos, el cazador se sentía descompuesto. Un león agazapado entre los matorrales le seguía el rastro hacía unos minutos….

Display, Mostra d'art al carrer

EL LLOP DE LA CAPUTXETA

Però el Llop li va robar la bicicleta a la Caputxeta i pels pèls va aconseguir escapar…

Qui no ha treballat moltes vegades amb finals alternatius dels contes populars? Se n’han fet versions de tots els més famosos… i el de la Caputxeta vermella no n’és una excepció.
Imaginem per un moment que el llop del conte de la Caputxeta vermella s’escapa del caçador just abans de què la cosa es compliqui massa, li roba la bicicleta a la Caputxeta i fuig amb presses. La nena necessita quedar-se tranquil·la i comprovar amb els seus propis ulls que el Llop ja no hi és i que el perill ha passat.

Però el Llop és com és i no pot negar els seus instints més primaris, necessita alimentar-se i és un depredador… a qui a sobre, ves per on, li agraden les nenes amb caputxa, però vet ho aquí, no és racista i tant pot ser una caputxeta vermella, com blava, com verda… El cas és que, per molt que la seva vida corri perill, ell no podrà oblidar la seva naturalesa salvatge.

qins nervis! Aquí deixo la ruta del  http://bit.ly/idN93D per seguir el conte “I què passa amb el Llop?”

Històric