El post més difícil. Tanco la paradeta (per un temps indefinit).

Fa 15 anys que vaig crear un fotolog i un blog a blogspot que es deien anduluplandu. Cinc anys després vaig registrar el nom de marca i vaig buscar un gestor de confiança, l’Arnau, i decidir muntar una empresa. Una empresa que ha anat evolucionant i ha anat canviant, igual que ho he fet jo.

Un nom que em remet a una infància feliç de cireres i bàsquet, quan jugava amb els meus germans, i en especial quan cantava amb la meva germana, dotze anys més gran que jo.

Al començament escrivia molt i feia fotos. Després el blog va donar pas al meu primer web amb dreamweaver, una manera de mostrar les meves primeres feines d’aprenent de disseny gràfic. I amb el temps, un wordpress que poc a poc ha anat mutant cap a la il·lustració. El què anduluplandu ha estat els últims anys.

De vegades els somnis es compleixen i jo sempre havia somiat publicar un llibre i fer productes que la gent vulgués comprar. N’he il·lustrat tres de llibres i he venut els meus dibuixos a botigues i també a la meva botiga online. Em feu feliç quan em dieu que teniu el pòster del seguici o làmines o totebags meves!

Sempre he convinat anduluplandu amb altres feines que, a més a més a de donar-me una tranquil·litat econòmica, m’han ajudat a entendre com funciona el mercat laboral, com parlar als clients, com ser administrativa, ser el departament de marketing, directora creativa, gerent, gestora, secretària… ser el TOT de la meva pròpia marca. Ningú neix ensenyat, i a base d’hòsties, ja us dic que se n’aprén.

Una temporada he tingut ajuda, la meva amiga Núria em va permetre posar ordre a la voràgine de productes que venia a les botigues. Boniques col·laboracions amb la Georgina, l’Assumpció, el Melcior, la Míriam, la Marta i la Gemma i la Sònia. Gràcies per confiar en mis cosas. I gràcies que no hi caben aquí a mi Txomin, que m’ha ajudat a no rendir-me i a posar ordre a la meva presència online.

No és fàcil tenir dues feines. O més ben dit, una feina que t’encanta i una passió que estimes com si fos un fill. Haver de fer  malabars amb les (poques) hores que té un dia quan només érem dos i ara que som tres, ni us explico.

Haver tingut un fill no és el motiu de tancar. No l’és. S’ajunten diversos factors que tampoc caldria detallar aquí… però ho resumiré dient que en aquesta merda de país és molt, molt difícil ser autònoma, i molt més encara mamautònoma. No disposo dels diners, el temps ni l’energia per a seguir lluitant.

Anduluplandu empresa, tanca. Però no anduluplandu marca. A partir d’ara no podré vendre ni oferir serveis. Però prometo que seguiré aprenent a dibuixar. Seguiré estant present a les xarxes, perquè m’agrada, tot i que permeteu-me uns dies de dol. Estic molt trista. Estic molt descebuda amb el sistema. Ara entenc en Pep Guardiola, quan deia allò que deixava el Barça perquè s’havia desinflat…

Penso que m’anirà bé parar i centrar-me en la meva tasca de docent a l’EADTarragona. Ara és el què em ve més de gust. També dedicar més temps de qualitat al pinxupetit i a marido. Aquest any ha estat un bon any, personal i anduluplandu. He pogut col·laborar amb projectes preciosos, com l’exposició Simbiosi, la campanya de Sant Jordi per Laie, la Caminada de la Llum per Vicente Ferrer a l’Índia, l’Emocionari del Llop per un CRAI o el cartell de Santa Úrsula de Valls. I algun projecte més que aviat sortirà publicat. Moltes gràcies a tots els què m’heu demanat un retrat il·lustrat, heu comprat la banderola del seguici o làmines, les tote-bags i el body de santatecla, els llibres que he publicat amb Piscina, un petit oceà i l’AMPA Vedruna… i tots i totes els què heu vingut a les meves inauguracions d’exposició i us heu begut els vins que he il·lustrat!

Em deixo coses, segur… són molts anys d’una verborrea creativa engrescadora. Everama, Museum, El Negrito i la Negrita, Gibert, els Porsa, La Brida és bella… entre la molt bona gent que s’ha creuat al meu camí. Moltes vegades m’han preguntat quanta gent treballava a anduluplandu …bé, desvetllo el misteri. Només jo. ha ha ha.

Gràcies al Ricard Lahoz per haver-me fet  aparèixer a la revista del mes de gener dedicada a les dones del Fet a Tarragona, com a il·lustradora tarragonina. I a les Tecletes que m’han acollit amb els braços oberts i amb qui seguiré col·laborant de forma activa i feliç d’haver-les trobat. Orgullosa de sortir a un llibre recopilatori d’il·lustradores espanyoles. Estic rodejada d’algunes de les meves referents i admirades més top!

Vaig arribant al final d’aquest llençol de comiat, reafirmant que sóc de Tarragona i sóc il·lustradora. Mal que els pesi a algunes persones del blog de Tarragona cultura, on no existim ni jo ni el meu company de vida. Sabem qui ho porta i sabem que, com som una ciutat petita i rancuniosa, això no canviarà mai. Quina pena.

Però no vull acabar de males. Vull acabar agraïda. Agraïda a tots aquells que quan veieu galtes pintades penseu en mi i mis dibujaleos.

Jo seguiré dibujaleando, amb els peus a terra però el cap als núvols.

anduluplandu, andulusep, bom bom bom bom, dua nea wandinami, sep, bom bom bom bom, sep sep.

Bona castanyada

La Súper Castanyera és aquella que aguanta la calor del foc a terra per coure castanyes quan a l’octubre fa calor.

La Súper Castanyera és la que lluita contra zombies, vampirs, fantasmes i bruixes.

La Súper Castanyera és la que ofereix castanyes enlloc de caramels.

Que passeu una bona castanyada!

La Súper Castanyera us vigila

 

 

Santa Tecla i anduluplandu

Cada any em llenço a la piscina de #santatecla amb un producte nou.

Aquest any però, per circumstàncies personals, no ha pogut ser. He estat mare i el #pinxupetit em té meravellada. ^^!

Però ep!

Si voleu vestir anduluplandu per Santa Tecla…. Trobareu la totebag amb anses grogues #VingaValents (queden poques unitats), banderoles del seguici i pòsters amb tota la cercavil·la teclera disponibles a la botiga El Lloro  (Carrer del Governador González, 18, 43001 Tarragona).

La banderola del seguici també la podeu trobar a l’stand de les festes (Vestíbul del Teatre Tarragona, Rambla Nova 11)

El body ‘Jo també sóc de la Santa Tecla de Tarragona’, la samarreta per adults (home i dona) i la bossa i tassa al web lolacamisetas. De moment ho podeu comprar online.

Moltes gràcies per donar suport a la meva feina, comprant els meus dibujaleos. Sou lo más!

b.

 

Ens veiem al desembre

Molts em seguiu per les xarxes socials i ja esteu al cas.

M’agafo la baixa per ser mare fins al desembre.

Mentrestant em podeu seguir per instagram, fb i twitter.

I podeu contactar amb la Núria > lashoppera@anduluplandu.com (botigues)

 

PUNTS DE VENDA

A‪‎ Tarragona‬:

Reus‬:

‪Vilanova i la Geltrú:

Mapa de ciutats somiades!

Un nou llibre il·lustrat està a punt de veure la llum! El Joan Rioné, editor de Piscina un petit oceà, ha tornat a confiar amb mi per dibuixar els textos de la Joana Pijama. I estic suuuper agraïda!! Ha estat un llibre llarg de fer per les meves circumstàncie spersonals. De vegades convinar dues feines no és gens fàcil… Aquest any passat ens hem quedat sense vacances… i tot apunta que el 2018 serà igual ^^!

Però sarna con gusto no pica, diuen.

Us parlo de Mapa de ciutats somiades… És un llibre cuinat a foc lent però amb molta il·lusió! La Joana Pijama ha recorregut totes les escoles del territori tarragoní i de Terres de l’Ebre per preguntar als nens i nenes d’entre 7 i 9 anys quin era el seu ideal de ciutat. Com t’imagines la teva ciutat? I a partir dels tallers que ha fet amb aquests infants, n’ha extret uns textos deliciosos plens de màgia i purpurina. Aquí he entrat jo, interpretant aquests textos a mi manera… Uns mapes que no són mapes de carrers, són mapes conceptuals, mapes d’idees, mapes de persones… Mapes que són camins, són cases, és la gent i tot allò que l’envolta.

Us deixo un tastet, per anar fent boca… El dia 17 de març de 2018>> presentació del llibre al Museu d’Art Modern de Tarragona!

 

🎄Aquest cap de setmana em trobareu al Market de Nadal a l'Espai Elysian de Tarragona

Els dies 16 i 17 de desembre aprofita per a fer compres nadalenques a artistes locals! Seré al mercat d’Espai Elysian, la botiga-taller del C/Sant Francesc, 20 de Tarragona.

És un mercat de petit format on es mostraran i vendran productes fets a mà de diferents artesans. L’entrada és lliure!

Vine i ens podrem conèixer i parlar d’il·lustració, de banderoles, de totebags i de coixins! Sí, perquè aquest cap de setmana faré la presentació oficial d’un nou producte anduluplandu > els mimocoixins que he fet amb la meva mamma.

(pots llegir l’història d’aquests coixíns aquí)

HORARI DE MERCAT:
> diss.16 de 10 h. a 14:30 h. i de 16:30 h. a 20:30 h.
> dg.17 de 10 h. a 15 h.

Us espero el cap de setmana!

Us presento un nou producte anduluplandu: els mimocoixins a partir dels meus dibujaleos!

Porto temps treballant per a poder-vos presentar per fi aquests coixins! Són un producte molt especial per a mi, fet amb paciència, a mà i a partir dels meus dibuixos. Els he batejat amb el nom de mimocoixins perquè et faran companyia al sofà, al llit o a qualsevol racó de casa aquells dies que necessites una mica de mimos extra.

Després de fer mil proves amb diferents proveïdors de tot l’univers online, i amb l’objectiu d’obtenir un resultat superprofessional, cuidant el detall com a mi m’agrada… he trobat les millors mans per fer tàndem >> La mamma que em va parir i jo treballem a dúo per a poder-vos oferir uns coixins 100% de cotó, tallats un a un i cosits a mà. Un producte totalment handmade de tirada limitada que em podreu encarregar sota demanda.

Estic tan emocionada amb el resultat! Espero que us agradi tan com a mi!! De moment us presento al sr.Zorro i al sr.Pinxo, amb la intenció de fer crèixer poc a poc aquesta família dibujaleada

El sr.Zorro ha estat el primer en nèixer. Un dia mirava una de les primeres làmines que vaig posar a la venda i em vaig emocionar pensant que seria superbonic poder tenir un producte objecte, amb volum, gustós, confortable. Un coixí tou que et fa companyia i que fa bonic qualsevol racó. De guineus en forma de coixí n’he vist moltes a Pinterest! però cap com la meva.

Sr.Zorro té personalitat. Un nas gran que li fa aixecar les orelles quan ensuma que la veïna prepara el seu famós pastís de poma.

El sr.Pinxo va aparèixer després, a petició de la meva mare. Sempre m’ha dit que la làmina “ojo, que pincho” li ha fet molta gràcia. Que de cactus dibuixats n’ha vist mil, però cap té la malallet poca-solta que té el meu Per tal de fer el seu cosí coixí, les dues vam decidir dolcificar-lo. És un producte pensat per a nens, sí, per això està fet amb tela 100% cotó i farcit de polièster orgànic que no pica, però també volem que agradi a pares, tietes, germans i àvies. Per això no és un color pastel, sinó que hem apostat per un verd intens, carregat de personalitat, tal com és el sr.Cactus.

Mesos després de trencar-nos les banyes treballant i amb molta cura vam tenir als nostres dos petits acabats… llestos per ser presentats en societat

🎄Tenda online oberta!

He estat uns dies off. Tal com he anat explicant a les xarxes socials, he necessitat estar uns dies desconnectada per tal de poder acabar el meu proper llibre il·lustrat!! em fa molta il·lusió!

L’únic que us puc dir per ara és que en Joan Rioné ha tornat a confiar en mi per a aquesta nova aventura de la mà de l’editorial Piscina un petit oceà.

Al gener de 2018 veurà la llum el ‘Mapa de ciutats somiades‘ i no puc estar més contenta!! L’any 2018 serà un any ple de novetats! Ja ho veureu… però les hauré de dosificar perquè sinó no té cap gràcia.

Per fi doncs, com diu el títol d’aquest post, he pogut netejar i actualitzar stock dels articles que tenia pujats a la meva etsyshop, just a temps per la campanya de Nadal, així que si heu de fer amics invisible, pel Tió o detalls per al dia de Reis… no dubteu! Compreu al comerç petit!!… i està clar que jo sóc ben petita

Tots els enviaments de l’andulushop portaran un regal nadalenc per sopresa

> Enllaç a anduluplandu.etsy.com  

Aprofito també per recordar-vos les botigues boniques on trobareu mis dibujaleos:

A Tarragona > El Lloro: Carrer Governador Gonzàlez, 18. // Espai Elysian: Carrer Sant Francesc, 20

A Reus > Cote Sud: Carrer d’en Vilar, 5.

A Vilanova i la Geltrú > Walkiria Studio: Carrer del Correu, 1.

I ja per acabar d’explicar novetats nadalenques, us volia dir que els propers dies 16 i 17 de desembre participo d’un mercat a l’Espai Elysian. Us hi espero a partir de les 10 del matí!! 

Ordre a la sala!

Potser estaré uns dies off.

Avui començo un curs que em té molt il·lusionada. Tinc moltes coses a les quals posar ordre. A més a més d’estar vivint un moment històric molt dur, de fer classes de disseny, il·lustrar un llibre i sobreviure a una gran reforma, m’he apuntat a un curs: l’última edició de #businesscraft de thecraft_academy.

Per aprendre més sobre marketing de continguts i com orientar una marca a un target més ben definit. Es tracta d’entendre com passar d’una marca amateur a una marca professional. Crec que això em pot ajudar en molts sentits. Per una banda com a professora per a poder parlar als alumnes d’una marca que funcioni, ben definida i focalitzada i per altra banda com #anduluplandu per a donar un passet més.

Ganes d’aprendre!

Feina feta

En motiu de protesta pels fets violents del dia 1 d’octubre a Catalunya, jo també m’adhereixo a la convocatòria de vaga general convocada per demà.

Catalunya és el meu país. Fa temps que ho sento així i després del què vam viure ahir arreu, els catalans estem més convençuts que mai que no podem seguir éssent part d’un país, Espanya, que ni ens vol ni ens respecta. Un país que utilitza la violència i vulnera els nostres drets com a poble lliure i democràtic que l’única cosa que demana es poder votar en un referèndum, l’autodeterminació.

Ahir la polícia Nacional i la Guàrdia Civil va carregar durament i sense proporcionalitat en contra gent que pacíficament estava (estàvem) manifestant el nostre dret a decidir d’una manera festiva.

Els mossos d’esquadra i cossos d’emergències, per contra, van protegir la població de forma exemplar. Gràcies.

Sensació de feina feta. Ahir vam poder votar. Amb urnes incautades en alguns punts del territori, amb violència per part dels cossos de seguretat espanyols, amb tensió i por, però també amb orgull i emoció.

Ja no es tractava de votar SÍ o votar NO. Només es tractava de poder expressar lliurement el què volem els catalans.

Tinc una barreja d’emocions. Sento orgull que el meu poble és pacífic i valent. Pena i tristesa perquè 840 persones van resultar ferides per defensar un procés democràtic. Vergonya de viure i veure situacions de violència contra àvies, contra nens i nenes, contra homes i dones que només fèiem cua per poder votar. Ràbia de veure totes les mentides que es diuen a Espanya sobre nosaltres. Cansada perquè ahir va ser un dia molt llarg. Emocionada per tot el què ha d’arribar. Espantada de veure que ens odien només per ser catalans.

Feina feta. Ahir vam poder demostrar arreu del món que som un petit país, molt gran.

Plagi, advocats i... otras cosas del montón

Algun abogado en la sala?
Resulta que el dia 21 de setembre, a la baixada de l’Àliga de Santa Tecla Tarragona, em trobo diverses persones amb la samarreta ‘Follow the Eagle’ que porta el meu dibuix de l’Àliga SENSE haver-me demanat permís.

Vaig publicar un escrit a les meves xarxes socials aportant imatges diverses i deixant la pregunta a l’aire: Alguna cosa a dir?

També vaig estirar del fil i vaig trobar a qui adreçar-me així que els vaig enviar un missatge. A les poques hores em van contestar excusant-se i avisant-me que ja havien tancat el grup del facebook i el seu compte a instagram. Que no volien ofendre ningú i que havien vist el rebombori a fb, tw i ig.

Primer em van explicar que ells van comprar el disseny en una plataforma online que ofereix serveix professionals al millor preu.. @Elance i que van acordar un preu amb un suposat dissenyador.

Clar això ja no són uns quants amics que… això ja és algú que s’aprofita de la meva feina per treure’n benefici. Els vaig demanar que em diguin exactament qui és aquest “professional” que està plagiant els meus dibuixos. I mentre esperava la seva resposta vaig contactar amb una advocada.

Tots els meus dibuixos estan sota una llicència de creative commons a la meva web. En la qual sempre se m’ha de mencionar la feina, no es pot treure’n profit econòmic sense el meu permís ni fer-ne obra derivada. I les meves imatges contenen un avís que diu que no es poden descarregar. Per tant la persona que ho havia fet … ho havia fet de manera deliberada, o així ho entenc jo.

Resolució del conflicte:

Ahir, diumenge 24 de setembre, vaig quedar amb les #followtheeagle i vam poder parlar. Primer diré que la persona responsable del plagi no ha volgut donar la cara, però en nom seu van venir tres noies, molt joves, en to conciliador. Bé, epr ser sincera alguna més que l’altra… Tot i així, em van demanar disculpes i em van assegurar que ja han tancat totes les vies de venda de la samarreta.

Em van explicar també que l’encàrrec a un dissenyador d’una plataforma era una mentida, fruit de la por en veure que jo anava a per totes i que havia contactat amb una advocada.

No prosseguiré amb la demanda. Però sí que treballaré per a què no em torni a passar i així la propera vegada estar preparada legalment.

També m’agradaria que se sabés d’una vegada que la cultura (a tots els nivells) té propietat intelectual. I que una cosa, és fer-ne ús a nivell privat i l’altra, molt diferent, fer-ne ús amb ànim de lucre.

Molts de vosaltres, seguidors meus de les xarxes socials, m’heu escrit aquests dies preguntant-me si podieu fer servir la meva feina per difondre quelcom. Jo encantada de saber que us agrada el què faig. I no tinc problema en la difussió sempre i quant se’m mencioni i, repeteixo, no hi hagi ànim de lucre a costa meva. Existeixen les llicències del creative commons i cada artista s’acull a la que més li escau. En el meu cas: No distribució comercial, no redisseny i sí difussió amb menció de l’artista.

Com sabeu els meus seguidors, és el quart any que per santa tecla algú/alguna empresa utilitza, sense permís, dibuixos meus per promocionar les festes de Tarragona. Jo m’he presentat dues vegades a concurs i no he guanyat. Si a la gent li agrada la meva feina, fins al punt d’agafar la meva imatge i no la oficial per felicitar les festes… alguna cosa falla, oi?

En fi, toca seguir treballant i agrair-vos de nou el vostre seguiment i recolzament.

I us espero a la meva botiga online on tinc altres dibus a banda de santa tecla i demés xarxes socials @anduluplandu 
www.etsy.com/es/shop/anduluplandu

Bona festa major! Visca Santa Tecla!


Altres articles relacionats:

Santa Tecla is coming...

Ja fa olor de Santa Tecla! 

Molta gent m’ha escrit a l’agost demanant un nou disseny de bossa tote-bag.
I aquí la teniu! Amb les anses de color groc i serigrafiades una a una per Denuan, una empresa del territori!!
Han quedat xulíssimes!!

És una tirada limitada de 20 bosses de cotó amb el dibujaleo ‘Vinga Valents!’
I a partir del divendres 15/09 les trobareu a la botiga El Lloro  (c/Governador Gonzàlez, 18 de Tarragona).

Si la voleu reservar em podeu escriure hola@anduluplandu.com

Corre, corre, que les àligues… volen! 

Bona festa major!
💛

 

També et pot interessar…

La banderola del seguici

15 il·lustracions del bestiari, els gegants i el Nano Capità que decoraran els racons de casa teva.
La caixeta inclou les pincetes i el cordill de colorins per a penjar els dibujaleos.

El seguici en línia

Cartell amb els personatges més representatius de Santa Tecla Tarragona. Mides: 100cm ample x 20cm de llarg
Paper fotogràfic de gran qualitat.

Mis dibujaleos en tèxtil

Avui us vull explicar que ja podeu comprar samarretess, bodies i totebags amb algunes de les meves il·lustracions a LolaCamisetas!

Comencem per Mi Fridita! Poc a poc anirem afegint nous dissenys, espero que us agradin

LOLA CAMISETAS

Frida by anduluplandu a LolaCamisetas

Poc a poc vaig expandint les meves il·lustracions a botigues. És difícil escollir bé què vendre i a on vendre! Bàsicament em fixo en què hi hagi feeling amb el botiguer/a i que ell o ella apreciï i valori l’esforç que hi poso en la meva feina. De moment he tingut sort

Jo i la Núria, la meva shoppera. Qui m’ajuda a porta run control de l’stock i les vendes. No és feina fàcil i ella és la millor!

On podeu comprar dibujaleos anduluplandu:

Online 

La meva botiga online

 

expo col·lectiva amb la La Directa a Barcelona

Ultimant detalls per una expo col·lectiva amb la La Directa a Barcelona. Del 6 al 30 de setembre al centre cultural Euskal Etxea 

Barcelonins, què vindreu?

La Directa és una publicació de caire reivindicatiu en la què de vegades col·laboro il·lustrant articles d’opinió.

Abans de l’estiu em van proposar participar d’una exposició col·lectiva amb altres dones que també col·laboren a La Directa, i heus aquí, ja arriba el dia!

La inauguració serà el proper dia 6 de setembre (hora per confirmar) al centre cultural Euskal Etxea, Arc de Sant Vicenç, Barcelona.

Us hi espero!

 

 

Històric