Xerrada del Josep M. Ganyet

Fa temps que segueixo en Ganyet i les seves reflexions al voltant de la relació humans/tecnologia. El segueixo a les xarxes socials i també l’escolto quan fa de divulgador a RAC1.

Un dia, ara fa ja tres anyets, ens vam posar en contacte via twitter… Vam tenir un parell de reunions a Bcn i ell, que no pot evitar-ho perquè li surt, em va donar un parell de consells anduluplàstics que en aquell moment em van fer prendre algunes decisions professionals.

Des d’aleshores jo l’he seguit seguint a twitter. I fa uns mesos hi vaig contactar per programar una xerrada a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona. Sóc professora a l’àrea de gràfica interactiva i em va semblar que ell podia ser un bon candidat a venir a saccejar els cervells dels nostres alumnes ^^!

No em vaig equivocar gens!!

Ahir va venir a l’EADT i amb exemples de com ‘El nostre cervell està programat per a trobar ordre al món‘ es va guanyar la seva atenció.

És un paio senzill. Que diu les coses tal com raja. Que escolta quan li expliques la teva vida. Que s’explica amb exemples i que mostra sense complexes el seu entusiasme per les coses.

Gràcies Ganyet!! Un plaer escoltar-te d’aprop, com sempre!

Sóc una singular soul!

El Luís de Miguel té un projecte artístic on retrata gent de Tarragona. El projecte es diu Sigular Souls. I fa dues setmanes em va contactar via redes (qui diu que no serveixen per a res?!) per si m’atrevia a posar-me davant de la seva càmera i deixar-me retratar en primer pla i en blanc i negre.

uuuuf.

Jo no coneixia pas la seva feina d’entrada… però vaig mirar-me la seva galeria i vaig pensar: Quin honor formar part d’aquest postureo tarragoní! Entre el Vinyoles, el de la Salut, el Segovia… I després de consultar-ho amb el coixí, vaig dir-li: clar que sí!

A mi em costa que em facin fotos. Suposo que és una mania força habitual. Sóc del riure fàcil i nerviós  i al final sempre acabo sortint amb els ulls que semblen dos mitges llunes o ensenyant tota la dentadura com si fos un cavall o fent ganyotes. I encara em veig pitjor ara, que estic enmig del tediós procés de deixar-me crèixer els cabells (altra vegada) i diguem que no seria el meu millor moment.

Tot i això, m’agradaria donar les gràcies al Luís… que tot i al principi posar-me la por al cos i dir-me que no em deixaria vetar cap imatge… La seva feina m’ha deixat sense paraules. M’hi falten unes galtes ben vermelles…^^! però sí, són fotos boniques, netes i on ei! m’hi veig afavorida i tot :p

Reconec que ha tingut paciència amb mi… perquè sí, no ens enganyem… Això és així: si una foto no trasmet, per un gest, una mirada o un cabell indomable, la imatge que tenim de nosaltres mateixos… Ja pot venir qui sigui a dir-me el contrari, que jo pensaré que no surto bé.

Amb tot us animo molt-molt a passar-vos pel seu web i fer un ull a tots els singulars que hem passat per davant del seu objectiu, sense filtres!

luisdemiguelfoto.com/singulars

Podeu veure el seu treball com a fotògraf a:

 

 

Masterclass amb Magoz

El dissabte 4 de febrer vaig assistir amb el Txomin i el Pepe de Mènsula a un taller amb el mago Magoz al cowork molón de Gràcia ‘Cadàver Exquisit‘.

Va ser una obertura de mires. Un veure la llum. Un espavil·la i dale!

El Magoz fa il·lustració conceptual per a premsa. Sembla fàcil, però fer-ho bé és molt difícil…Jo el dia abans vaig tenir un comiat de soltera així que no estava pas al 100% ;p

Ens va ensenyar tècniques i maneres de superar el col·lapse. Un bon comunicador. Li agrada compartir tips i recursos amb els seus seguidors. Ho porta fent fa temps a través del seu blog, del qual sóc molt molt fan.

El millor del taller, sense dubte, va ser ell i la seva predisposició d’explicar-nos-ho tot. Tot allò que li preguntàvem ell contestava sense vacil·lar. Sense donar respostes ambigües. Va ser una lliçó d’amor a la il·lustració, al compartir. Estàvem tots al·lucinant. I jo, no se si ho sabeu, però sóc una preguntona. Sempre-sempre busco respostes a tot. I al pobre el vaig marejar una mica. Però en vaig extreure veritats com a punys. Com que tot tot el que facis ha d’anar cap a un objectiu. I que més val tenir-ho tot planificat. Tots els companys vam prendre nota de molts consells. Em va agradar especialment quan feiem una mica de taula rodona i cadascú donava la seva opinió… al final tots els què va anar al taller érem professionals de la il·lustració.

En realitat Magoz no deia res que jo no sàpiga.. que una ja comença a ser gallina vieja… però era la vehemència amb què ho deia, tot i tenir només 27 anyets. ains. La convicció que té qui aconsegueix èxit i reconeixement amb allò que fa. Un tio majo a raudales.

Em va faltar temps, potser, per a poder-nos analitzar un a un. La nostra “marca”, web, objectius…però és clar, el factor temps limitava una mica.

Tinc el cap ple de dubtes i d’idees que he de fixar i implementar. Estic donant-li voltes a com fer que anduluplandu exploti d’una vegada. Que tant picar pedra comenci a donar fruits de debó. En ello estic. Així que no us estranyeu que durant els propers dies hi hagi alguns canvis al meu web i botigues on venc producte o a la etsyshop > https://www.etsy.com/es/shop/anduluplandu

Les fotos: Cadàver exquisit

Quan t'encareguen el cartell de carnaval!

Ja fa 10 anys que vaig guanyar el concurs del cartell de carnaval de Tarragona juntament amb la Namíbia Coronado, quan vam ser (per uns dies) les ‘cremallera’. D’això n’ha plogut moltíssim!

Ara ja fa temps que no es fa concurs del cartell sinó que va per encàrrec. I resulta que oh bendita sort! el noi que abans gestionava aquests temes de cultura es va recordar del meu nom i d’una conversa a l’aire entre papers d’ara fa un any. Gràcies Hèctor. Quina memòria!

L’encàrrec era clar. Tot havia d’anar al voltant de què tothom a la ciutat s’implica amb el Carnaval. A Tarragona, literalment, embogim. Entre la baixada del pajaritu, la rua de lluiment, els travestis a la plaça i les revetlles i ploraneres… són uns dies intensos de riure i ballar per la ciutat.

Doncs això! El meu cartell vol reivindicar que sí, que hi ha dones espectaculars amb plomes a lo Río de Janeiro, però també hi ha nens disfressats de guineu, de gat amb sardina o de caputxeta sense llop i adults de Yo fuí a EGB que van vestits del dónde está Wally o de David Bowie.

També hi trobareu la Ploranera. Un record al cartell de fa 10 anys i també d’una de les parts que em semblen més delirants de la festa! La comparsa del dol que apareix el dia de l’enterro de la sardina i la crema del Rei Carnestoltes. I la meva cal·ligrafia. Que per aquesta vegada he escrit amb la meva lletra.

No us penseu que el cartell em va sortir a la primera. Remena que remena. Tot al voltant del hastag  ‘#jofaigelcarnaval‘. I dins d’aquí hi van entrar primer un Charlot i una Frida.. però el client volia personatges més genèrics que al final vaig canviar pel Wally i la Caperu.

Li vull donar també les gràcies a la Oxi, que m’ha donat llibertat total i que com diu ella ‘no mha emprenyat gaire’ . Un plaer Bego, espero que repetim un altre dia!

Us deixo imatges amb el resultat final. A veure què us sembla… Jo n’estic molt contenta de formar part del Carnaval. Perquè sí!!

#jotambéfaigelcarnaval!!!

Visca!

 

 

 

 

 

Mis dibujaleos per decorar espais bonics

I un dia una tal Vicky em diu ‘hola’ per instagram i comencem a parlar de disseny i il·lustració. Em diu que ha anat a veure l’expo Plural en femení i que és arquitecta. Jo miro la seva pàgina i ja m’emociono. Quines cases més boniques! La Vicky és Monapart Tarragona. I així la conec.

Però parlant-parlant em diu que també reforma cases. I m’ensenya lacasablanca.net. Un projecte personal on construeix i redecora espais lluminosos. I em demana una làmina per un raconet. Vol una planta. Vol verd… I jo que m’hi apunto!

Aquest n’és és el resultat… Ja veieu! Hi ha gent que té la sort immensa de viure en llocs com aquest. I és que la reforma que li ha fet la Vicky és merafabulàstica. I jo orgullosa que mi dibujaleo estigui tan ben posat donant una mica de verd al blanc. Un lujo!

Gràcies Vicky!

Si us agrada, podeu comprar aquesta làmina a la meva etsyshop:
https://www.etsy.com/es/shop/anduluplandu

VISIONS

Fa mesos des de Territoris Creatius, de Serveis Culturals de la Generalitat de Catalunya, em van encarregar una il·lustració per al catàleg museístic VISIONS. Per fi ja s’ha publicat el llibre! Tot un honor compartir pàgines amb altres il·lustradors i fotògrafs del territori.

Aquí us ensenyo la meva pàgina. Què són els Museus per a mi

 

hola al 17!

Queden pocs dies de 2016. Arriba el temps de fer balaç de l’any que s’acaba i somniar amb el què ha de venir. El 2016 ha estat un any magnífic! La veritat que estic molt agraïda per tot el suport que em doneu aquells que compreu la meva feina. I el què demano per al 2017 és ‘virgencita-virgencita que me quede como estoy”

Any de bodes, expos, , botiga online, noves prints, lindy hop, entrevistes a la tele, nous alumnes i nous reptes a l’escola… viatge a Nova York. Un somni d’any acompanyat de salut de tots els què m’estimo. Perquè al final, el més important és això: la salut. I a ballar que són dos dies!

Amb mis vivarachos bailongos m’acomiado del 16 i li dic hola al 17!
Bon any nou!

pd: Encara teniu temps d’anar a veure l’expo col•lectiva on participo al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona fins el 15 de gener!

On comprar mis dibujaleos:

Ah! També trobaràs mis dibujaleos a la meva botiga online etsy:

https://www.etsy.com/es/shop/anduluplandu

Bones festes!

Ja arriba Nadal, dies d’estar amb la família i amics i fer i rebre regals. Vols idees per regals originals i de proximitat?

On comprar mis dibujaleos:

Ah! També trobaràs mis dibujaleos a la meva botiga online etsy:

https://www.etsy.com/es/shop/anduluplandu

Bones festes!

Entrevista a TAC12

Tot a punt per Nadal.

On comprar mis dibujaleos:

Ah! També trobaràs mis dibujaleos a la meva botiga online etsy:

https://www.etsy.com/es/shop/anduluplandu

El dimarts vaig sortir a la tele local! Em va entrevistar el Jordi Vinyoles i el Xavier Lozano al programa #femquepassi entre mis libricos, totebags, prints, banderoles i el llarg etcera que és anduluplandu!

Així em coneixeu una mica més

 

 

Mi librico il·lustrat 'El Teo i la Quima'

El dia 30/11 presento el llibre il·lustrat sobre els gegants del col·legi Sagrat Cor de Tarragona, el Teo i la Quima… (i els nanos i la Vaca i el Tigre).

Ha estat un llibre molt bonic de dibujalear, perquè són clients d’aquells que et deixen fer. Que confien en tu. Que et deixen posar el teu punt de locura a les il·lustracions que acompanyen un text principalment descriptiu. El llibre l’ha escrit la Lourdes Gras, juntament amb un grup de professores i pares, que són qui va trobar, ara fa 50 anys, els gegants d’aquest col·legi i en van propiciar la seva recuperació.

Se’n va fer un VERKAMI amb el reclam de “i les il·lustracions d’anduluplandu” per a poder fer la producció del llibre i es van aconseguir els diners ben ràpid! visca!

Au doncs, espero que us piqui la curiositat i m’acompanyeu el proper dimecres 30 de novembre a les 19h al col·legi Sagrat Cor. Hi haurà regals i diverses sorpreses durant l’acte per a tots els què vingueu!

Us deixo alguna imatge per anar fent bullir l’olla

expo col·lectiva 'Plural femení' al MAMT

Ja està en marxa la col·lectiva ‘Plural femení: l’emergència’.

Gràcies a tots els que ens hi vau acompanyar. I els que no vau poder venir a la inauguració, no patiu! L’expo estarà al museu fins al gener

Gràcies a la Rosa Ricomà, a l’Antonio Salcedo i a l’Enric, que quasi el deixo sense esmorzar!

En el meu cas em feia especial il·lusió presentar l’obra ‘Los Vivarachos’ i també el Leonard Cohen blau. No l’havia penjat mai enlloc i va tenir bona rebuda.

També vaig fer una còpia de gran tamany de ‘Junts’, el dibujaleo que més us ha agradat fins ara.

Tot el que passa amb ‘Junts’, és una barreja de sensacions, entre vergonyota, perquè els protagonistes som jo i mi medio limón i pessigolles d’emoció perquè veig que us agrada, i perquè cadascú se la fa seva amb la seva pròpia història. Uns han demanat per anar a viure junts regalant la làmina, d’altres s’han demanat per casar… en fi, tot coses bones.

I que duri!

Notícia al Diari de Tarragona: http://www.diaridetarragona.com/naltros/75168/ellas-pisan-fuerte-en-el-museo

Recordeu:

Plural femení. L’emergència.
Al Museu d’art Modern de Tarragona
Del 16 de novembre al 15 de gener

Exposo al MAMT!!!!!

Us convido a la inauguració el avui 16 de novembre a les 19h de l’exposició col·lectiva “Plural femení. L’emergència. 1976-1990” al Museu d’Art Modern de Tarragona (c/santa Anna8)

Estic tan contenta i nerviosa a la vegada que ni dormo!

Gràcies a l’Antonio Salcedo per confiar en la meva feina.

El dia que es va posar en contacte amb mi i em va explicar el projecte vaig començar a saltar d’alegria. Exposar al Museu d’Art Modern!!! Qui ho havia dir que mis dibujaleos hi tenien cabuda…

Es tracta d’una exposició col·lectiva femenina. La darrera d’una sèrie d’exposicions que han tingut lloc al Museu al llarg de l’any 2016.

 

El comissari de l’expo ho explica així:

Parlar de dones artistes és parlar de desconeixement, de recerca, de reivindicació.
Aquesta és la darrera mostra col·lectiva dedicada a les dones artistes a les comarques de Tarragona. Es tracta d’un grup de les creadores més joves del territori, integrat per Sara Berga, Mar Borrajo, Anduluplandu, Ester Fabregat, Mariona Moncunill, Ariadna Parreu, Núria Rion i Marta Roigé. Artistes que estan en procés de consolidació, sense que aquesta situació estigui relacionada amb la vàlua i la importància del seu treball i fins i tot de la seva trajectòria. Elles reflecteixen la societat i el món que vivim, han crescut i s’han format en els darrers anys, bevent i alimentant-se de la cultura visual del seu moment i naturalment de la situació política, econòmica i social que els ha tocat viure.

Com els seus companys de generació, treballen dins d’una contínua experimentació, i no es limiten a un únic medi, tot depenent del que volen dir, del que volen expressar, fan servir, el vídeo, la fotografia, les performances, les instal·lacions i naturalment els mitjans tradicionals, com el dibuix, la pintura i l’escultura, és a dir, formen part de la àmplia pluralitat que caracteritza l’art actual.
Aquestes artistes amb les seves obres estan construint un espai significatiu en la memòria visual dels temps que vivim i al mateix temps constitueixen una part important del futur de l’art a les nostres comarques.

Antonio Salcedo Miliani
Comissari de l’exposició Plural femení. L’emergència.

 

Us hi espero!

Expo col·lectiva: Plural femení. L’emergència.
Dia 16 de novembre 2016
Museu d’Art Modern de Tarragona: carrer Santa Anna, 8.

El Teo i la Quima

Us vull parlar del meu nou librico! Sí Sí! un àlbum il·lustrat sobre els gegants del col·legi Sagrat Cor de Tarragona. Em va fer molta ilusióndemelón quan la Gemma i la Lourdes em van contactar. A la Gemma la vaig dibujalear fa uns anyets i mira, se’n va enrecordar de mi

Aquí teniu el procés d’impressió. Va ser tot un lujo que a Gibert em deixessin fer algunes fotos.

Són molt majos!

La presentació del llibre d’El Teo i la Quima serà el dia 30/11 a les 19h al col·legi Sagrat Cor.

Us hi espero!

 

Take this waltz mr. Cohen

Amb aquesta cançó he ballat moments molt bonics. Amb aquesta veu tan grossa sonant de fondo he dibuixat mis dibujaleos. Ens queda un bon llegat. Fa temps que vaig dibuixar-lo… però mai l’he mostrat a redes. Me’l guardava per a mi. Al calaix dels secrets. Però és el moment de treure’l a passejar i el podreu veure a l’expo del MAMT el dia 16/11.

Exposo al Museu d'Art Modern de Tarragona!

El proper 16 de novembrea  les 19h inauguro l’exposició col·lectiva “Plural femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. L’emergència” (1976-1990).

No sabeu quina il·lusió que em fa que em considerin una artista a tenir en compte al territori. I exposar al MAMT és un somni. Estic ben nerviosa…

A l’exposició podreu veure molts punts de vista i molts estils diferents, des d’il·lustració a obres més escultòriques o fetes amb punt de creu. Perquè és una exposició feta per dones però per a tots els públics.

La comissaria un gran historiador de l’art, el sr. Antonio Salcedo Miliani. I ha estat una meravella conèixe’l! És una d’aquelles persones que sempre riu, ens assemblem, i això em va fer agafar-li confiança de seguida i explicar-li tot el què volia saber de mi i mi obra.

Tot plegat es veurà recollit en un catàleg imprès que es podrà comprar per un preu molt assequible (encara no el sé).

Espero que us animeu a venir a la inauguració! Doncs farem festa grossa! Hi serem totes amb ganes d’explicar-vos, a tots el que vulgueu escoltar, la nostra feina!

Us espero doncs!