8 de març

Sóc dona. Sóc treballadora. Treballo des de ben jove per poder ser una persona independent i autònoma. I no és gens fàcil. No crec que sigui pel fet de ser dona, fins la data he tingut sort, ja que a tots els llocs on he treballat s’ha valorat la meva professionalitat per davant del meu gènere. Sí que he patit el que s’anomena micromasclimes. Comentaris fora de lloc per part d’homes. Petites gràcies que de vegades rocen la impertinència… No només per ser dona, sinò també per ser jove.

M’agradaria que arribés el dia en què no en calgués commemorar aquest dia. M’agradaria que arribés el dia en què no fos important qui fa què, sinò el resultat d’aquest qui. Vull pensar que anem cap aquí… de manera lenta, però stepbystep.

Amb la meva sèrie de retrats de Refherències heu pogut veure totes aquelles persones que d’alguna manera han influït en la meva manera de pensar, vestir, actuar, … ser. No hi són totes… homes o dones…és un treball de llarg recorregut.

Moltes il·lustracions no les faig públiques, ja que retrato persones que no són conegudes popularment… però no per això són menys importants per a mi. Per exemple, les dones de la meva família són totes un portento. Cadascuna amb el seu petit granet de sorra, ha anat ajudant-me en el camí de fer-me adulta.