Articles del mes: February, 2017

Xerrada del Josep M. Ganyet

Fa temps que segueixo en Ganyet i les seves reflexions al voltant de la relació humans/tecnologia. El segueixo a les xarxes socials i també l’escolto quan fa de divulgador a RAC1.

Un dia, ara fa ja tres anyets, ens vam posar en contacte via twitter… Vam tenir un parell de reunions a Bcn i ell, que no pot evitar-ho perquè li surt, em va donar un parell de consells anduluplàstics que en aquell moment em van fer prendre algunes decisions professionals.

Des d’aleshores jo l’he seguit seguint a twitter. I fa uns mesos hi vaig contactar per programar una xerrada a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona. Sóc professora a l’àrea de gràfica interactiva i em va semblar que ell podia ser un bon candidat a venir a saccejar els cervells dels nostres alumnes ^^!

No em vaig equivocar gens!!

Ahir va venir a l’EADT i amb exemples de com ‘El nostre cervell està programat per a trobar ordre al món‘ es va guanyar la seva atenció.

És un paio senzill. Que diu les coses tal com raja. Que escolta quan li expliques la teva vida. Que s’explica amb exemples i que mostra sense complexes el seu entusiasme per les coses.

Gràcies Ganyet!! Un plaer escoltar-te d’aprop, com sempre!

Sóc una singular soul!

El Luís de Miguel té un projecte artístic on retrata gent de Tarragona. El projecte es diu Sigular Souls. I fa dues setmanes em va contactar via redes (qui diu que no serveixen per a res?!) per si m’atrevia a posar-me davant de la seva càmera i deixar-me retratar en primer pla i en blanc i negre.

uuuuf.

Jo no coneixia pas la seva feina d’entrada… però vaig mirar-me la seva galeria i vaig pensar: Quin honor formar part d’aquest postureo tarragoní! Entre el Vinyoles, el de la Salut, el Segovia… I després de consultar-ho amb el coixí, vaig dir-li: clar que sí!

A mi em costa que em facin fotos. Suposo que és una mania força habitual. Sóc del riure fàcil i nerviós  i al final sempre acabo sortint amb els ulls que semblen dos mitges llunes o ensenyant tota la dentadura com si fos un cavall o fent ganyotes. I encara em veig pitjor ara, que estic enmig del tediós procés de deixar-me crèixer els cabells (altra vegada) i diguem que no seria el meu millor moment.

Tot i això, m’agradaria donar les gràcies al Luís… que tot i al principi posar-me la por al cos i dir-me que no em deixaria vetar cap imatge… La seva feina m’ha deixat sense paraules. M’hi falten unes galtes ben vermelles…^^! però sí, són fotos boniques, netes i on ei! m’hi veig afavorida i tot :p

Reconec que ha tingut paciència amb mi… perquè sí, no ens enganyem… Això és així: si una foto no trasmet, per un gest, una mirada o un cabell indomable, la imatge que tenim de nosaltres mateixos… Ja pot venir qui sigui a dir-me el contrari, que jo pensaré que no surto bé.

Amb tot us animo molt-molt a passar-vos pel seu web i fer un ull a tots els singulars que hem passat per davant del seu objectiu, sense filtres!

luisdemiguelfoto.com/singulars

Podeu veure el seu treball com a fotògraf a:

 

 

Masterclass amb Magoz

El dissabte 4 de febrer vaig assistir amb el Txomin i el Pepe de Mènsula a un taller amb el mago Magoz al cowork molón de Gràcia ‘Cadàver Exquisit‘.

Va ser una obertura de mires. Un veure la llum. Un espavil·la i dale!

El Magoz fa il·lustració conceptual per a premsa. Sembla fàcil, però fer-ho bé és molt difícil…Jo el dia abans vaig tenir un comiat de soltera així que no estava pas al 100% ;p

Ens va ensenyar tècniques i maneres de superar el col·lapse. Un bon comunicador. Li agrada compartir tips i recursos amb els seus seguidors. Ho porta fent fa temps a través del seu blog, del qual sóc molt molt fan.

El millor del taller, sense dubte, va ser ell i la seva predisposició d’explicar-nos-ho tot. Tot allò que li preguntàvem ell contestava sense vacil·lar. Sense donar respostes ambigües. Va ser una lliçó d’amor a la il·lustració, al compartir. Estàvem tots al·lucinant. I jo, no se si ho sabeu, però sóc una preguntona. Sempre-sempre busco respostes a tot. I al pobre el vaig marejar una mica. Però en vaig extreure veritats com a punys. Com que tot tot el que facis ha d’anar cap a un objectiu. I que més val tenir-ho tot planificat. Tots els companys vam prendre nota de molts consells. Em va agradar especialment quan feiem una mica de taula rodona i cadascú donava la seva opinió… al final tots els què va anar al taller érem professionals de la il·lustració.

En realitat Magoz no deia res que jo no sàpiga.. que una ja comença a ser gallina vieja… però era la vehemència amb què ho deia, tot i tenir només 27 anyets. ains. La convicció que té qui aconsegueix èxit i reconeixement amb allò que fa. Un tio majo a raudales.

Em va faltar temps, potser, per a poder-nos analitzar un a un. La nostra “marca”, web, objectius…però és clar, el factor temps limitava una mica.

Tinc el cap ple de dubtes i d’idees que he de fixar i implementar. Estic donant-li voltes a com fer que anduluplandu exploti d’una vegada. Que tant picar pedra comenci a donar fruits de debó. En ello estic. Així que no us estranyeu que durant els propers dies hi hagi alguns canvis al meu web i botigues on venc producte o a la etsyshop > https://www.etsy.com/es/shop/anduluplandu

Les fotos: Cadàver exquisit

Quan t'encareguen el cartell de carnaval!

Ja fa 10 anys que vaig guanyar el concurs del cartell de carnaval de Tarragona juntament amb la Namíbia Coronado, quan vam ser (per uns dies) les ‘cremallera’. D’això n’ha plogut moltíssim!

Ara ja fa temps que no es fa concurs del cartell sinó que va per encàrrec. I resulta que oh bendita sort! el noi que abans gestionava aquests temes de cultura es va recordar del meu nom i d’una conversa a l’aire entre papers d’ara fa un any. Gràcies Hèctor. Quina memòria!

L’encàrrec era clar. Tot havia d’anar al voltant de què tothom a la ciutat s’implica amb el Carnaval. A Tarragona, literalment, embogim. Entre la baixada del pajaritu, la rua de lluiment, els travestis a la plaça i les revetlles i ploraneres… són uns dies intensos de riure i ballar per la ciutat.

Doncs això! El meu cartell vol reivindicar que sí, que hi ha dones espectaculars amb plomes a lo Río de Janeiro, però també hi ha nens disfressats de guineu, de gat amb sardina o de caputxeta sense llop i adults de Yo fuí a EGB que van vestits del dónde está Wally o de David Bowie.

També hi trobareu la Ploranera. Un record al cartell de fa 10 anys i també d’una de les parts que em semblen més delirants de la festa! La comparsa del dol que apareix el dia de l’enterro de la sardina i la crema del Rei Carnestoltes. I la meva cal·ligrafia. Que per aquesta vegada he escrit amb la meva lletra.

No us penseu que el cartell em va sortir a la primera. Remena que remena. Tot al voltant del hastag  ‘#jofaigelcarnaval‘. I dins d’aquí hi van entrar primer un Charlot i una Frida.. però el client volia personatges més genèrics que al final vaig canviar pel Wally i la Caperu.

Li vull donar també les gràcies a la Oxi, que m’ha donat llibertat total i que com diu ella ‘no mha emprenyat gaire’ . Un plaer Bego, espero que repetim un altre dia!

Us deixo imatges amb el resultat final. A veure què us sembla… Jo n’estic molt contenta de formar part del Carnaval. Perquè sí!!

#jotambéfaigelcarnaval!!!

Visca!