Articles de l'any: 2013

propòsits pel 2014!

No pensava fer una llista pública de propòsits d’any nou, però bé… a final tant veure-ho per les xarxes m’he animat. Obviaré els punts més personals però sí que compartiré els que tenen a veure amb anduluplandu

Aquest 2013 ha estat un any molt productiu. Molt il·lusionant i amb coses interessants tant en el terreny personal com en el laboral.

Dit això; propòsits per 2014:

  • Anduluplandu ha de crèixer. Línia de productes amb les meves il·lustracions i botiga online pròpia.
  • il·lustrar un llibre i publicar (en procès!!)
  • aprendre a fer transfers en ceràmica.
  • posar-me amb l’estamping de samarretes amb el kit de vostok dels meus 30.
  • aprendre a cosir per poder fer ninos dels meus dibujaleaos.
  • utilitzar la planxa i les gúbies per poder fer segells i iniciar-me en el món stamping
  • posar-me en contacte amb editorials infantils i mitjans escrits per poder publicar mis dibus.

Fins aquí…. Són, tots ells, punts molt ambiciosos. Però crec en anduluplandu… No només faig dibuixos… també disseny gràfic, web i editorial. I m’encanta el què faig… així que espero que si hi poso totes les ganes i l’esforç del món…les coses han de sortir bé per força, no?

Com a mínim he d’intentar-ho. Així que… preparats, llestos… comencem!

Hola 2014!

Anduluplandu al suplement "Encuentros" del Diari de Tarragona

Super ‪feliç‬ amb l’article que va escriure l’Esther Canals al suplement “Encuentros” del Diari de Tarragona ‪el dissabte passat. Em vaig emocionar i tot! quina bona manera d’acabar l’any! Us el deixo aquí per si voleu llegir què significa anduluplandu.

Crec que va captar l’essència millor del què jo mateixa podria explicar… de vegades costa parlar d’una mateixa


TEXT:

ALGO SE ‘CUECE’ EN TARRAGONA

Anduluplandu, amor en tiempos de guerra

En estas fechas frías siempre apetece un caldo casero humeante. Quizá por esto, en este número de diciembre hablaremos de Anduluplandu, un proyecto que viaja por el universo de la ilustración. “Dibujaleos” y “cuentos chinos” muy tarraconenses que desprenden calor.

Un calor impregnado de espíritu navideño; soñador, ilusionado, inocente. “Anduluplandu, andulusep, bom, bom, bom, bom, du anea, wandinami, a wandinami, sep, bom, bom,bom,bom, sep, sep.”

Anduluplandu es la canción de un juego de manos infantil. Es un raro vocablo que contiene la plasticidad en su esencia, en su sonoridad. Anduluplandu es Bet Díez. Literalmente, ya que, si se escribe esta palabra en el buscador, todo lo que aparece es su proyecto, nada más. Anduluplandu, por lo tanto, es un álter ego que le permite ser una niña. Que le permite tomar prestado del mundo real la inspiración necesaria para mezclarla con la fantasía creativa, la técnica digital y cocinarle, todo con las manos, obteniendo una receta casera, propia y claramente identificable. Una fórmula repleta de frescor y cándida simplicidad que dibuja personajes muy “cukis”, se cuestiona sobre monstruos y nos desvela las oscuras y alternativas intenciones de personajes tan clásicos como el Lobo de la Caperucita Roja. Numerosas familias, amigos, animalillos y otros especímenes forman parte ya del club de las mejillas sonrosadas y las narices teñidas. También se han sumado acate selecto círculo Frida Kahlo, Tim Burton o Charlot, entre otros. Durante estos días, y hasta enero, estos personajes que han sido y son “refherencias” para Bet, se reúnen en una exposición en el Museum (c/ St. Llorenç).

Historias de todo tipo se han cobijado en su imaginación, gestándose entre sus dedos y dando lugar a un universo de líneas muy “happyflower”, pero con un fondo muy cuidado.

Su trabajo parte de la valentía de tirar adelante un sueño tocando con los pies en el suelo, de hacerlo mediante el esfuerzo y la constancia, mediante el “poc a poc i bona lletra”. Anduluplandu no solo son dibujitos monos, sino también diseño, artes gráficas, páginas web, retratos por encargo, marketing ilustrado, tienda online, cuentos…

Anduluplandu es una marca, un sello. Hacer un negocio de la creatividad. Su presencia en las redes sociales demuestra que Anduluplandu sabe lo que hace y cómo lo hace.

Conceptos muy sencillos, detalles del día adía, elementos que desprenden una calidez familiar idílica. Una buena dosis de energía positiva para los incrédulos, de luz para los oscuros, de sonrisas para los serios. Ideal para estos tiempos. Ideal para la Navidad.

ESTHER CANALS PIÑOL

Làmines "Refherències" a la venda per Nadal

Ja heu vist l’expo il·lustrada “Refherències” d’ anduluplandu?? Teniu temps  fins al 15 de Gener!!
Consulteu el facebook per saber horaris del Museum. És un bar de nit així que… feu una copa mentre mireu la meva expo il·lustrada!

Els quadres estan a la venda i també hi ha l’opció de comprar les làmines per separat, sense marc. Pregunteu a Juan Carlos els preus. Des de 20€ a 90€, n’hi ha per a totes les butxaques!!

No us sembla que pot ser un regal ben original per Nadal?

ON?

MUSEUM Tarragona
Carrer Sant Llorenç (darrera la Pl. del Fòrum de Tgna)
web: Museum

EVERYONE HAS A CLONE!

A la expo Refherències hi ha retrats de molts famosos. La gent m’ha dit que en tots i cadascun d’ells hi ha una mica de mi… Que cada retrat té un tret que fan que m’hi assembli una mica. Si parlem de la Winona…m’afalaga… si parlem d’en Tim Burton, ja no n’estic tan segura! :p

En el folklore popular i en la literatura és recurrent la idea que tenim un doble. De vegades un amic comú descobreix la semblança, altres comparteixen lloc de treball, es coneixen per casualitat com trobant-se en un mirall…

Això em fa pensar en una noia de Tarragona a qui diuen que m’assemblo. Jo no ho sé veure… però suposo que tothom té un clon.

Per Nadal envia una andulupostal!

Ja entrem al desembre i què voleu que us digui, a mi les festes de Nadal m’agraden! Sí, evidentment trobo a faltar algunes persones que ja no hi són i que per a mi han estat molt importats.

Però reconec que les llumetes i les galtes de la gent, vermelles pel fred, em posen contenta. M’agrada fer regals i m’agrada molt enviar per correu postal, felicitacions de Nadal. És una costum que crec que s’està perdent amb totes les facilitats que posa internet i les noves tecnologies… però ara que el handmade i el DIY està tan de moda… Tot aquest món crafty s’ha de fer notar!!

No sabeu quina il·lusió més gran, quan rebs una carta (que ni és del banc ni una factura) d’algú que simplement et desitja unes bones festes.

Enguany he fet noves il·lustracions per regalar

Aquí les podeu veure i les podeu comprar a punts habituals de Tarragona!!

L'expo anduluplandu al Museum en imatges

Ahir va ser una gran nit! Moltes gràcies a tots i totes per assistir a la inauguració de Refherències, la meva expo amb il·lustracions sobre referents de la cultura, el cinema, la música, etc.

L’expo es podrà visitar fins al Gener!!

Podeu passar-vos pel Museum quan vulgueu. Els quadres estan a la venda i també les làmines per separat, així que pregunteu a Juan Carlos els preus.  No us sembla que pot ser un regal de Nadal ben original un retrat anduluplandu!?  :)

Hi ha un concurs obert a Instagram així que si visiteu l’expo, teniu fins al gener per penjar fotos amb el hagstah #expoanduluplandu al #museu #tarragona. Entrareu al sorteig d’una làmina de la expo Refherències. Fàcil, no?

On?

MUSEUM Tarragona
Carrer Sant Llorenç (darrera la Pl. del Fòrum de Tgna)
web: Museum

Moltes gràcies a l’Aitor per les fotos tan mones que em va fer

AVUI EXPO ANDULUPLANDU AL MUSEUM!

L’expo refherències ja és aquí!!

Aquest vespre a partir de les 20h inauguració amb música de la güena i algunes sorpreses més! L’expo es podrà visitar fins al gener així que no patiu!! que teniu temps!!

A on?

Al Bar Museum (C/ St Llorenç núm. 5 de Tarragona), un lloc rebonic i amb una llum especial per prendre una copa o fer un pica-pica. No en sortireu indiferents!! Us hi espero!!

::expoexpo::Refherències anduluplandu al MUSEUM!

En marxa!! El proper dia 28 de novembre presento la meva exposició REFHERÈNCIES al Café MUSEUM de Tarragona. Fins el 3 de Gener de 2014.

Visca!!

L’exposició és un homenatge a tots aquells personatges de la cultura, l’art, el cinema, la música o la moda que han influït fins ara i d’alguna manera en la vida d’anduluplandu, i també una declaració al voltant de la idea de què tot allò que es crea parteix inevitablement, i sovint inconscientment, d’una suma de referents i herències, tal com explica la cita del guionista i cineasta independent Jim Jarmusch.

Nothing is original. Steal from anywhere that resonates with inspiration or fuels your imagination. Devour old films, new films, music, books, paintings, photographs, poems, dreams, random conversations, architecture, bridges, street signs, trees, clouds, bodies of water, light and shadows. Select only things to steal from that speak directly to your soul. If you do this, your work (and theft) will be authentic. Authenticity is invaluable; originality is nonexistent. And don’t bother concealing your thievery—celebrate it if you feel like it. In any case, always remember what Jean-Luc Godard said: “It’s not where you take things from—it’s where you take them to.

Jim Jarmusch [The Golden Rules of Filming]

[trad:] “Res és original. Agafa de qualsevol lloc que t’inspiri o ompli la teva imaginació. Devora pel·lícules velles, pel·lícules noves, música, llibres, pintures, fotografies, poemes, somnis, converses, arquitectura, ponts, senyals als carrers, arbres, núvols, llacs, llums i ombres. Selecciona només coses que parlin directament a la teva ànima. Si ho fas, això és el teu treball. L’autenticitat és invaluable. La originalitat no existeix… I recorda sempre el que va dir Jean-Luc Godard: “No importa d’on prenguis les coses-importa a on les portis.”

Feliç Castanyada!

Halloween em sembla una festa divertida, però què voleu que us digui… les tradicions pròpies sempre abans que les de fora i les castanyes són un fruit que m’encanta!!

Quan ve el temps de collir castanyes
la castanyera, la castanyera
Ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat

La camisa li ve petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc cloc
I en ballar sempre gira així.

Demanar permís a la il·lustradora

Aquesta setmana s’han posat en contacte dues persones diferents i m’han demanat si podien utilitzar una il·lustració meva (gratis) per poder adornar els seus respectius espais ara que serà La Castanyada.

D’entrada és una cosa que em descol·loca. Jo visc de la il·lustració i el disseny gràfic i la meva part de bussinesswoman em diu que he de demanar diners a canvi. Però per altra banda si m’ho demanen bé i veig que el projecte encaixa… doncs penso: mira va, que també és promoció.

L’ampa de l’escola Montserrat de Premià de Mar i l’empresa NovaFusta han estat molt amables i no és habitual demanar permís a l’autor d’una il·lustració. Com els ho agraeixo molt i crec que és una pràctica que s’hauria de fer sempre… He volgut dedicar-los un post al meu blog.

Sempre s’ha de demanar permís a un il·lustrador/a si es vol utilitzar la seva obra. I si és amb finalitats econòmiques, aquest/a té dret a demanar-ne una remuneració. Que encara que m’encanti la meva feina i gaudeixi com una enana dibujaleando… també he de pagar factures!

Ah! us deixo la il·lustració tan “desitjada”

Encara he de fer la de 2013, perquè jo sóc de Castanyada!! i no de Jalouin.

Disseny d'una invitació d'aniversari

Les filles de Lolina es van posar en contacte amb mi perquè els dissenyés la invitació de la superfesta d’aniversari. L’amiga everama s’encarrega de la conceptualització i decoració de la festa. Ja he treballat amb ella altres vegades i val a dir que és molt eficaç i molt imaginativa.

Us deixo el disseny de la invitació, espero que us agradi!

Per raons òbvies he emborronat les dades de contacte… no sigui cas que es presentin desconeguts al cumple 70 de Lolina!! :p

Anduluplandu a Kireei Bloc!!::

La revista Kireei “Cosas bellas” ha fet una ressenya de mis dibujaleaos al seu bloc! (clic al link per llegir-ho: Kireei “Cosas bellas”

És un tremendo orgull!! gràcies a la Cris, que vam començar via mail ara fa uns mesos!

Kireei és una revista que parla d’il·lustració (bella) de fotografia (bella) de disseny (bell) de coses crafties i DIY (bellos) …i és que és un referent d’inspiració i de coses belles per descobrir, així que entendreu el meu alegrón mañanero de formar (una mica) part d’aquest univers bell!!!

happy dimarts!

El meu "Equilibrios" publicat a Instant-tés i Cactus!

El meu text sobre els equilibris del meu dia a dia sortirà publicat en dues “revistes” aquest mes d’octubre! quina il·lusió de meló!!

A la web Instant-tes
Instan-tés és un projecte que combina la idea de donar a conèixer nous talents de l’escriptura i la il·lustració. Cada mes Instan-tés  reuneix 5 escriptors amb 5 il·lustradors, que no es coneixen entre si, per donar vida a 5 diferents històries curtes que es preparen exclusivament per a aquest projecte.

La revista Cactus

Es tracta d’una revista de Bilbao de contingut cultural i de caràcter gratuït feta a partir de molt pocs mitjans però molt amor i dedicació.
Mensualment publica un dels relats curts d’Instan-tés.
Al mes d’octubre han triat el meu microrelat! amb la il · lustració de David de las Heras.
Quina il·lusió!! apareixerà el meu nom com a escriptora en una revista de Bilbao, hauré d’anar a veure-ho doncs!!

link a la revista: http://revistacactus.com/

link a instant-tes: http://www.elhombresapo.com/instan-tes/

Retrat il·lustrat pel Joan i l'Ari ::

La Mariona li volia regalar al seu germà Joan un regal original per celebrar la seva boda amb la guapa Ari. Així que fa un parell de mesos es va posar en contacte amb mi per fer-li un retrat il·lustrat.

Aquí teniu el resultat. Mireu quin munt de coses mones vam acabar fent:

un quadre, unes xapes-detall per als convidats, un photocall, unes samarretes per a l’staff d’organització… Una boda molt handmade que segur que va ser un èxit!!

Estic frisosa per rebre alguna foto de la festa.

Segur que estaven guapíssims! i segur que serà per sempre

M'haguès agradat saber quan vaig començar que...

He descobert un bloc d’una il·lustradora valenta que explica i comparteix molt bé les seves experiències i tot el què va descobrint pel camí. M’ha interessat un post sobre un llibre mooolt recomanable. Us enganxo aquí part del text per si us serveix,

via: http://www.ilustrandodudas.com.

gràcies per traduïr-lo i fer-lo públic!

ME HUBIERA GUSTADO SABER CUANDO EMPECÉ QUE…

-Es muy importante hacer un curso básico sobre economía o investigar desde el principio el tema de empresa, autónomos, derechos, contratos e impuestos. Es una parte del trabajo imprescindible y cuanto antes la aprendas antes podrás desarrollar tu trabajo de forma profesional.

-Es imprescindible desarrollarte y tener una imagen o marca, que esté cuidada y te represente bien.

-La web es una prolongación de tu persona como profesional y creativo. Es la primera impresión que van a tener de ti si no te conocen, no solo es un portafolio con trabajo, eres tú. Hazla pronto, que sea sencilla, llamativa y fácil de navegar. Selecciona bien tus trabajos y mantenla actualizada. Intenta dar la opción de que los interesados se apunten para recibir una newsletter periódica o puedan conectar contigo a través de las redes sociales. El networking es muy importante, no lo dejes.

-Hay que tener cuidado a la hora de ponerle precio a tu trabajo. Al empezar es normal que sean bajos, pero no te pases y conforme vayas terminando encargos y dejando clientes satisfechos ve subiendo la tarifa. Sé realista y calcula bien cuántas horas te llevará el trabajo. Y no pienses que solo es una cuestión de tiempo dedicado, es tiempo, es formación, es infraestructura, son materiales, es el alquiler, es la comida, es la gasolina del coche… Es todo aquello que te permite realizar tu trabajo. Tenlo en cuenta.

-Hay que intentar ahorrar desde el principio, aunque sea un poquito. Todos sabemos que hay meses en los que no llega ni un encargo, hay que cubrirse las espaldas, y si la cosa va bien, pues genera dos bolsas, una de ahorros y otra de inversión, esta última te será muy útil si de repente necesitas un libro o un nuevo escáner o materiales o lo que sea.

-El mejor trabajo siempre es el que hacemos de forma más personal, sintiendo que nos estamos expresando como realmente queremos. Si nos empeñamos en seguir las pautas del mercado y en acercarnos a lo que los demás hacen nunca tendremos éxito. Cada creativo tiene su mercado, cuesta algo más de tiempo y esfuerzo encontrar los clientes correctos, pero merece la pena. Uno tiene que sentirse inspirado con lo que hace y defender su propio lenguaje.

-Es muy útil hacer pruebas de los encargos que crees que vas a realizar más, por ejemplo un logo o una página de un álbum ilustrado. No solo te servirá para hacerte una idea de cuanto puedes tardar y por tanto poderlo tarifar, sino que además te sirve para el portafolio.

-Tan pronto como termines un encargo y sepas que el cliente ha quedado satisfecho, pidele una recomendación escrita, puede ser muy útil para añadir como anexo en tu web o cv, y también en redes sociales como Linkedin.

-No debes cometer el error de malgastar tu tiempo preocupandote por el estilo. Simplemente dibuja mucho, sobre temas diferentes, cuenta historias, etc. Lo que sale de tu mano y cómo sale es lo que tú eres, deja que fluya de forma natural, poco a poco irás sintiéndote cómodo con un lenguaje gráfico determinado y el estilo aparecerá solo.

-No hay que tener miedo de preguntar o pedir ayuda cuando tengas dudas. Esta profesión se puede volver muy solitaria y a veces cuesta ponerse en contacto con compañeros y preguntar, pero no se pierde nada por intentarlo y aunque hay veces que te encontrarás ilustradores que preferirán no ayudarte por no desvelar sus secretos prefesionales, en general, sucede lo contrario.

-Nunca des nada por sentado y menos los acuerdos pactados verbalmente. Intenta redactar siempre un contrato y si no puedes, pues redacta un briefing con las características del encargo y las condiciones de ambas partes. Y firmadlo. Te facilitará mucho tu trabajo en el futuro y te ahorrarás discusiones, problemas y dolores de cabeza.

-Hay que ser correcto y profesional, aunque creamos que es suficiente ser bueno en lo que hacemos no es así, hay que saber expresarse correctamente por escrito, no comerter faltas y cuidar el lenguaje técnico para que se nos tome en serio. No solo la imagen es importante.

-Al principio, aunque es difícil, hay que saber cuándo decir no a un encargo o incluso a un favor. Hay que elegir bien. Es verdad que cuando dices que no sientes que estás perdiendo una oportunidad de ganar más o conseguir un nuevo cliente, pero todos sabemos lo que ocurre cuando no damos abasto y no podemos hacer ningún encargo realmente bien. Hay que saber decir no.

-Es bueno ponerse como norma no tomar decisiones precipitadas cuando recibes un encargo. Al hablar del mismo hay que pedirle al cliente que te de tiempo para ver si te interesa, si tienes tiempo, cuanto le puede costar y en qué condiciones lo harás. Así que aunque te pregunten de primeras cuánto costaría el encargo, no hagas un cálculo rápido. Cuelga, medítalo, calcula y llamale o escribele de vuelta. No te arrepentirás.

-Haz tus propios proyectos. No esperes a que aparezca el super cliente que te ofrezca el encargo de tu vida. Así no llegará nunca.

Por supuesto os recomiendo el libro. Esta editado en digital y se puede comprar en la web de Illustration Age >>> www.illustrationage.com

Històric