200 anys de contes per somniar

El 20 de desembre de 1812 es publicava per primera vegada una recopilació dels contes dels germans Jacob i Wilhelm Grimm. Ja fa 200 anys d’això!

Jacob i Wilhelm van començar a recopilar i reescriure antics contes de fades. La recerca no es va limitar a fonts escrites i els germans Grimm es van buscar relats orals d’amics i col·laboradors de la regió de Kassel, al centre d’Alemanya.

La Caputxeta vermella, Blancaneus o La ventafocs els hi deuen la seva popularitat, ja que sense aquests filòlegs alemanys no haguessin perdurat en el temps, segurament, tal i com han fet.

La Caputxeta vermella és un dels meus contes preferits… em recorda les piruletes, els mons de sucre i el començament professional d’anduluplandu, amb la meva participació al Display de Tarragona. La Caputxeta em recorda altres començaments i moments més privats, alguns bons i d’altres dolents, però ja superats els dolents.


Us deixo un parell de links a la meva intervenció al Display, amb una interpretació lliure del final del conte:


El llop de la Caputxeta
Fotos Display 2011

Suite caperu. Original tinta i llàpis. PV: hola@anduluplandu.com
El 20 de diciembre de 1812 se publicaba por primera vez una recopilación de los cuentos de los hermanos Jacob y Wilhelm Grimm. ¡Hace 200 años de eso!

Jacob y Wilhelm empezaron a recopilar y reescribir antiguos cuentos de hadas. La investigación no se limitó a fuentes escritas y los hermanos Grimm se buscaron relatos orales de amigos y colaboradores de la región de Kassel, en el centro de Alemania.

Caperucita roja, Blancanieves o La Cenicienta les deben su popularidad, ya que sin estos filólogos alemanes no hubieran perdurado en el tiempo, seguramente, tal y como han hecho.

La Caperucita roja es uno de mis cuentos favoritos … me recuerda las piruletas, los mundos de azúcar y el comienzo profesional de anduluplandu  con mi participación en el Display de Tarragona. Caperucita me recuerda otros principios y momentos más privados, algunos buenos y otros malos, pero los malos ya superados.

Os dejo un par de links a mi intervención en Display, con una interpretación libre del final del cuento: